Avaluació de tres propostes de planificació sanitària

Abstract

A partir de l’anàlisi de tres propostes de planificació sanitària fetes des del Departament de Salut, es reflexiona sobre quins són els factors clau per a la seva implementació. Malgrat les tres propostes eren factibles, acceptables, amb evidència i sostenibles, no es van implementar per tres raons: la manca d’alineació entre el Departament i l’asseguradora pública, la manca d’incentius òptims, i l’absència d’una estratègia de difusió de bones pràctiques. L’administració sanitària té el deure de vetllar per l’equitat i l’eficiència dels serveis. L’equitat suposa que els ciutadans, sense capacitat d’elecció en un sistema públic organitzat territorialment, han de poder rebre la mateixa atenció de qualitat independentment d’on visquin. La millora de la qualitat assistencial esdevé una responsabilitat de l’administració. Això es contradiu amb la filosofia de no-interferència en el funcionament dels serveis sanitaris que es deriva de la separació de funcions de compra i provisió del sistema sanitari català. Es proposa un canvi en la filosofia de fons per passar a una planificació promotora que impulsi l’avaluació transparent i amb rigor de les innovacions organitzatives, la difusió i promoció de bones pràctiques, la comparació per qualitat dels proveïdors i el reconeixement dels bons resultats mitjançant incentius òptims.

Based on the analysis of three health-planning proposals made by the Department of Health, we reflect on the key factors for its successful implementation. .Although the three proposals were feasible, acceptable, evident and sustainable, their implementation failed due to three reasons: the lack of alignment between the Department and the public insurer, the lack of optimal incentives, and the absence of a strategy for the dissemination of good practices. The health administration must ensure the equity and efficiency of the services. Equity means that citizens, without being able to choose the provider in a public system organized territorially, must be able to receive the same quality care regardless of where they live. The improvement of quality of care becomes a responsibility of the administration. This goes against the non-interference philosophy in the functioning of health services that derives from the separation of functions of purchase and provision in the Catalan healthcare system. The suggestion is to change the philosophy of the public administration in order to move to a more proactive planning that impels the transparent and rigorous evaluation of organizational innovations, the dissemination and promotion of good practices, the comparison by quality of the providers and the recognition of the good results through optimum incentives.