Què sabem sobre l'impacte social dels programes d'ApS universitari? Un estudi de cas

Autors/ores

  • José Luis Lalueza Universitat Autònoma de Barcelona
  • Diana Peries Universitat Autònoma de Barcelona
  • Paloma Valdivia Universitat Autònoma de Barcelona
  • Sílvia Blanch-Gelabert Universitat Autònoma de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDAS2023.16.6

Paraules clau:

Aprenentatge servei universitari, impacte social, ODS, avaluació, impacte

Resum

Aquest estudi es va realitzar en el marc de la institucionalització de l'aprenentatge servei (ApS) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l'objectiu de proporcionar una visió general de com l'ApS involucra i afecta diferents destinataris, en quines àrees es produeix aquest impacte i qui són els agents implicats en la seva avaluació. No constitueix un programa homogeni d' avaluació, sinó un primer pas per comprendre com l'ApS influeix en la universitat i el seu entorn. L'anàlisi es va basar en 53 projectes ApS duts a terme a la UAB durant els cursos 2019-20 i 2020-21. Els resultats mostren que predomina l'impacte en els aprenentatges de l'alumnat, i que l'impacte en les entitats es relaciona amb l'acompanyament i assessorament per a la millora d' aquestes. En la comunitat, l'impacte s'observa principalment en el desenvolupament de la mateixa i l'augment de la seva connexió a altres comunitats i serveis. A nivell social, l'impacte predomina en l'esfera de conscienciació i problematització. A més, s'investiga en quines àrees d'intervenció -relacionades amb els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)- es dóna l'impacte social, i s'observa que la salut, l'educació, la consolidació d'institucions, la reducció de desigualtats i la cura del medi ambient són àrees destacades. En resum, aquest estudi ofereix una visió general de l'ApS i ens permet aproximar-nos a conèixer com s'avalua l'impacte dels projectes a la UAB, contribuint a la comprensió d'aquesta pràctica a la universitat.

Referències

Blanco-Cano, E. y García-Martín, J. (2021). El impacto del aprendizaje-servicio (ApS) en diversas variables psicoeducativas del alumnado universitario: las actitudes cívicas, el pensamiento crítico, las habilidades de trabajo en grupo, la empatía y el autoconcepto. Una revisión sistemática. Revista Complutense de Educación, 32(4), 639-649. https://doi.org/10.5209/rced.70939

Campo, L. (2015). Evaluar para mejorar los proyectos de aprendizaje servicio en la universidad. RIDAS, Revista Iberoamericana de Aprendizaje y Servicio, 1, 91-111. https://doi.org/10.1344/RIDAS2015.1.6

Caspersz, D. & Olaru, D. (2017). The value of service-learning: The student perspective. Studies in Higher Education, 42(4), 685-700. https://doi.org/10.1080/03075079.2015.1070818

Celio, C. I.; Durlak, J. & Dymnicki, A. (2011). A Meta-Analysis of the Impact of Service-Learning on Students. Journal of Experiential Education 34(2) 164-181. https://doi.org/10.1177/105382591103400205

Cho, H. & Gulley, J. (2017). A catalyst for change: Service‐learning for TESOL graduate students. Tesol Journal, 8(3), 613-635. https://doi.org/10.1002/tesj.289

Chiva-Bartoll, O.; Santos, M. L.; Martínez, F. y Salvador-García, C. (2019). Valoración del impacto del aprendizaje-servicio universitario en el ámbito de la actividad física y el deporte: una propuesta desde la teoría de stakeholders. Publicaciones, 49(4), 29–48. https://doi.org/10.30827/publicaciones.v49i4.11727

Driscoll, A.; Holland, B.; Gelmon, S. & Kerrigan, S. (1996). An Assessment Model for Service-Learning: Comprehensive Case Studies of Impact on Faculty, Students, Community, and Institution. Michigan Journal of Community Service Learning, 3(1), 66-71.

García-Romero, D. & Martínez-Lozano, V. (2022). Social Participation and Theoretical Content: Appropriation of Curricular Concepts in Service-Learning. Journal of Higher Education Outreach and Engagement, 26(1). https://128.192.239.209/jheoe/article/view/1504

García-Romero, D.; Sánchez-Busqués, S. & Lalueza, J.L. (2018). Exploring the value of Service Learning: students’ assessments of personal, procedural and content learning. Estudios sobre Educación, 35, 557-577 https://doi.org/10.15581/004.35.557-577

Lau, K. H.; Chan, M. Y. L.; Yeung, C. L. S. & Snell, R. S. (2021). An exploratory study of the community impacts of service-learning. Metropolitan Universities, 32(2), 106-128. https://doi.org/10.18060/25482

Puig, J.; Martín, X. y Rubio, L. (2017). ¿Cómo evaluar proyectos de aprendizaje servicio? Voces de la Educación, 2 (2),122-132. https://revista.vocesdelaeducacion.com.mx/index.php/voces/article/view/72

Salam, M.; Awang Iskandar, D. N.; Ibrahim, D. H. A. & Farooq, M. S. (2019). Service learning in higher education: A systematic literature review. Asia Pacific Education Review, 20, 573-593. https://doi.org/10.1007/s12564-019-09580-6

Tapia, M. N. (2008). Calidad académica y responsabilidad socialel aprendizaje servicio como puente entre dos culturas universitarias. En Miguel Martínez Martín (Ed.). Aprendizaje servicio y responsabilidad social de las universidades (pp.27-56). Octaedro.

Xarxa d’Aprenentatge Servei de les Universitats Catalanes (2019). Fer aprenentatge servei a la universitat. Associació Catalana de les Universitats Públiques. https://www.acup.cat/ca/publicacio/guia-0-fer-aprenentatge-servei-la-universitat

Descàrregues

Publicades

2023-12-23

Número

Secció

Articles