El placer de decidir
Una introducción al razonamiento científico para no científicos
Rolf Tarrach
Ediciones B. Barcelona, 2016. 176 pàgines.
Val la pena llegir el que en un principi serien unes «Cartes al meu nét Nils» reconvertides. Rolf Tarrach l’encerta quan decideix, fins i tot a risc de revelar la seua intimitat, ampliar els destinataris del seu plantejament vital. El placer de decidir és un regal de l’autor a les persones interessades a prendre el control de les seues pròpies decisions i de fer-ho sent feliços per això. Comença mostrant que el seu equilibri personal es basa en cinc pilars: comprendre, decidir, actuar, sentir i compartir. Aquest assaig se centra en els dos primers –comprendre per a decidir– que associa en exclusiva a Homo sapiens. Rolf Tarrach és físic teòric, és a dir, cultivador de la ciència més «dura», i dedica un poc més de la meitat del llibre a la necessitat de comprendre i, sobretot, a veure com fer-ho. Per aconseguir-ho, reflexiona sobre com utilitzar el mètode científic en l’anàlisi de situacions, per a la qual cosa deambula sobre el paper i l’interès de disposar d’uns coneixements matemàtics mínims i explica l’experimentació, així com la necessitat de considerar els assajos de doble cec, els límits de la veritat o la visió reduccionista versus l’holística. Tot això amb el suport d’anècdotes personals ad hoc o exemples de problemes enfront dels quals qualsevol pot trobar-se que ha de prendre una decisió. No menys interessant és la part del llibre que dedica a la presa de decisions, on resulta fins i tot divertit amb els seus pensaments sobre l’existència o no del lliure albir. Com l’autor, em declare bayesià, a pesar d’això crec que la fase intuïtiva de les decisions acaba imposant-se a mesura que l’individu madura, ja que l’aprenentatge de vida, incloent-hi l’epigenètica, sol tenir major pes que la mateixa genètica.
L’última part del llibre la dedica al plaer que provoca la presa de decisions ben feta i mostra un cert escepticisme davant de la capacitat de la nostra societat, dirigida per homes, per a afrontar els reptes. Coneixent Rolf Tarrach i la seua intel·ligent dona, Maribel Ramoneda, no és estranya la seua aposta per una societat en la governança de la qual tinguen major pes les dones. Rolf Tarrach és un contrapunt d’intel·lectual europeu convençut del valor d’Europa i de la ciència davant de personatges com Donald Trump, paradigma de terròs, populista, paranoic, egoista i a més president del gran país que són els Estats Units d’Amèrica. El desafiament consisteix en el fet que Trump no sembla capacitat per a aprendre les ensenyances que ens brinda Tarrach. De fet, pense que seria més difícil que ensenyar la pluja a ploure al País Valencià.
Al llarg del seu assaig, Tarrach es refereix al CSIC amb anècdotes i exemples d’anàlisis científiques que es van fer per ajudar a decidir: Rolf Tarrach va ser un bon president del CSIC, amb millor visió de futur que no la dels polítics que li havien encarregat aquesta tasca. El vaig acompanyar durant dos anys com a vicepresident; i vaig gaudir amb ell del plaer de prendre la decisió d’abandonar la nostra responsabilitat quan ens vam convèncer de la falta del suport polític necessari per a millorar la institució capdavantera de la ciència feta a Espanya. Curiosament, accions mestres sobre el CSIC que van quedar llavors relegades, com la interacció sinèrgica amb les universitats, les he pogudes impulsar junt amb recents presidents del CSIC, per cert, amb resultats excel·lents a la Comunitat Valenciana.
