La percepció que tenen les persones sordes signants de l’actualitat periodística (2005-2009): exploració comparativa entre els estudiants de la Gallaudet University i la comunitat sorda catalana.

• Autores: Jordi Serrat Manén
• Directores de la Tesis: José María Perceval (dir. tes.), María del Pilar Fernández Viader (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: José Manuel Pérez Tornero (presid.), Barbara Gerner de García (secret.), Albert Sáez i Casas (voc.)
• Materias:
  • Antropología
    • Antropología social
  • Sociología
    • Comunicaciones sociales
    • Sociología de los asentamientos humanos
      • Estudios de comunidad
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen

  • A partir d’un enfocament pluridisciplinar, en aquesta tesi s’investiguen les vies d’accés de les persones sordes signants a l’actualitat periodística, la percepció que tenen de les notícies i la relació d’aquest col·lectiu amb els mitjans de comunicació. El treball es delimita a Catalunya però inclou un estudi comparatiu entre les formes d’accés a la informació que tenen els sords catalans, usuaris de la Llengua de Signes Catalana (LSC) i els estudiants sords de la Gallaudet University (EUA), usuaris de l’American Sign Language (ASL). En aquest sentit, el centre de Washington ?mitificat per la comunitat sorda mundial en ser la primera universitat de persones sordes del món? es converteix en un referent al llarg de tota la tesi. Si bé el volum està estructurat en 8 capítols més les conclusions i les propostes, en general tot el contingut pivota sobre una part descriptiva i una altra d’anàlisi-treball de camp. A la part descriptiva es detallen els mitjans més representatius que difonen continguts periodístics dirigits específicament grup estudiat. Tot, embolcallat amb una explicació contextualitzada, a manera d’aproximació, del marc social i legal, relatiu a la llengua de signes a Catalunya i a la Gallaudet. La recollida de dades es va dur a terme entre els anys 2005 i 2009, un període marcat a Espanya pels avenços legislatius en accessibilitat. Per entendre bé des d’una perspectiva emotiva (d’identitat), com perceben la informació les persones sordes signants a inicis del segle XXI i sobretot la importància que pot adquirir la llengua de signes en els mitjans per projectar la idiosincràsia sorda ?un aspecte sens dubte controvertit i discutible?, és imprescindible submergir-se, també, en aspectes històrics com les mobilitzacions viscudes el 1988 a la Gallaudet University amb l’eslògan Deaf President Now. Una de les aportacions del treball és una enquesta a 138 persones sordes, de la qual s’han processat 13.486 respostes (en tota la tesi es recullen opinions de 156 persones sordes) així com l’anàlisi de 3.006 peces audiovisuals en llengua de signes de les quals es detallen els gèneres periodístics i continguts més utilitzats per informar les persones sordes i que constitueix, només en aquest últim aspecte, l’actualització, revisió i ampliació d’un treball anterior (tesina) del mateix autor (Serrat, 2008). La tesi confronta, així doncs, l’oferta d’informació que reben les persones sordes amb la demanda. Es conclou que es produeix una anomalia comunicativa ja que la llengua de signes té, en els anys d’estudis, poca projecció mediàtica tot i els canvis legals impulsats a Espanya a favor de l’accessibilitat. S’intueix que, per rebre les notícies, moltes persones sordes prefereixen periodistes sords a la televisió abans que no a intèrprets oïdors que identifiquen amb un model tutelat o paternalista.