Resumen de Asma bronquial: característiques clíniques, grau de control i aguditzacions
Teresa Genover Llimona
L’asma bronquial es una malaltia freqüent amb una prevalença del 10-13% de la població. Un 27% de la població asmàtica ha estat atesa per agudització en l’últim any. Aquesta darrera constatació és, en part, deguda al deficient control clínic de la població asmàtica. Les aguditzacions asmàtiques (AA) poden ser un epifenomen d’aquest mal control, o bé degudes a l’actuació d’un o diversos desencadenants, com els virus o els al·lèrgens. En l’actualitat, els pacients no reben un tractament correcte i el grau de control de l’asma és deficient. Això comporta un desconfort per al pacient i també un risc, ja que és potencialment mortal, així com una enorme sobrecàrrega econòmica per a la societat, que augmenta considerablement durant l’atenció sanitària per aguditzacions. Aquestes són les raons per les quals varem decidir estudiar la situació en el nostre entorn, i proposar l’aplicació de conductes i mesures clíniques que permetin millorar el nivell de control que actualment tenen els pacients asmàtics. Primer estudi: Monitoring of asthma outpatients after adapting treatment to meet international guidelines (ASMACAP I). Objectiu: Els pacients asmàtics en règim ambulatori tenen un control deficient de la seva malaltia. L’objectiu d’aquest estudi ha estat realitzar una intervenció de curta durada, i factible de repetir en la pràctica diària, per intentar millorar-ne el control. Pacients i mètodes: Es varen citar els pacients asmàtics de 2 centres d’assistència primària per fer-los un qüestionari, adaptar el tractament segons les recomanacions de la GINA (Global Initiative for Asthma) i explicar en 5 minuts en què consisteix la malaltia. Als 4 mesos es va fer una segona visita i es va repetir el protocol. Es varen comparar els paràmetres assistencials dels 4 mesos anteriors a cada visita. Resultats: Les característiques clíniques dels 180 pacients eren les següents: un 70% eren dones, un 17% fumaven, un 8% eren analfabets, un 46% només tenien estudis primaris, un 45% estaven en contacte amb productes de neteja, i en un 63% l’asma era extrínseca. Quant a la gravetat de l’asma, en un 73% era lleu, en un 23% moderada i en un 4% greu. Un 22% havien rebut explicacions sobre la seva malaltia, un 50% tenien el tractament per escrit, un 14% disposaven d’un pla escrit en cas d’exacerbació, i un 54% rebien corticosteroides inhalats. Els 110 pacients (61%) que varen venir a la segona visita mostraven diferències, en els 4 mesos anteriors a cada visita, en el tractament amb corticosteroides inhalats (78%, p<0,001), en el nombre de visites al seu metge (p<0,001), en les visites per agudització al seu metge (p<0,001), i a urgències en el seu ambulatori (p<0,002), i també en l’estadi de la malaltia (p<0,02). Conclusions: Aquesta mínima actuació clínica ha reduït la freqüència dels pacients als centres assistencials i ha millorat el grau de control clínic d’aquests pacients. Segon estudi: Rate and characteristics of asthma exacerbations: the ASMAB I study. Objectiu: Aquest estudi analitza la incidència i les característiques clíniques dels episodis d’agudització asmàtica (AA) atesos en els serveis d’urgències (SU) de la ciutat de Barcelona (estudi ASMAB-I). Pacients i mètodes: Es varen estudiar els episodis d’AA atesos en els SU hospitalaris i en els SU domiciliaris (061) durant 129 dies, corresponents a una població de 1.203.598 habitants majors de 14 anys. Resultats: En total es varen identificar 831 episodis d’AA, 523 dels quals varen ser atesos en 3 hospitals universitaris, 113 en 2 hospitals de segon nivell, i els altres 195 (20 dels quals varen ser remesos més tard a l’hospital) en els SU domiciliaris. La freqüència mitjana va ser de 6,4 episodis/dia, amb una incidència d’AA de 0,53/105 habitants/dia (interval de confiança del 95%, 0,46-0,56) i de 8,2/105 pacients asmàtics (interval de confiança del 95%, 6,89-8.41). Dels 276 episodis atesos de dilluns a dijous en els serveis dels hospitals universitaris, 66 pacients (24%) varen tenir un inici agut i 14 (5%) un inici sobtat. Únicament 85 pacients (31%) prenien de forma regular corticosteroides inhalats, i només 33 (12%) varen afegir corticosteroides orals en les 12 h prèvies a anar a urgències. Un 16% dels episodis es varen qualificar de greus i un 3% de quasi fatals. Finalment, un total de 82 pacients (30%) varen ser hospitalitzats; varen ingressar el 12% de les AA lleus, el 39% de les AA moderades, el 62% de les AA greus i el 100% de les quasi fatals. L’índex de comorbilitat de Charlson va ser més superior en els pacients hospitalitzats (p<0,001). En els 28 pacients readmesos (10%), en el moment de l’alta prèvia se’ls havia prescrit menys antibiòtics (p<0,001) i bromur d’ipratropi (p<0,0001). Conclusions: La taxa d’AA establerta pot ser un indicador útil del grau de control de l’asma i pot servir per confirmar augments d’AA permanents o puntuals en el futur. L’inici ràpid (agut o sobtat) és freqüent. Molts pacients no reben un tractament adequat abans de l’hospitalització. L’agudització greu és freqüent en el nostre medi. L’ingrés està relacionat amb la gravetat i la comorbilitat. Els pacients readmesos han rebut a l’alta menys antibiòtics i bromur d’ipratropi.
