Resumen de Efecte del precondicionament isquèmic sobre la regeneració hepàtica després d'una resecció hepàtica massiva
Objectiu: Avaluar l'efecte del precondicionament isquèmic (PI) sobre la seqüència isquèmia-inflamació-regeneració en el fetge normal en rates.Introducció : El PI consisteix en la aplicació d'un breu període d' isquèmia i de reperfusió abans de que l'òrgan sigui sotmès a una I/R (isquèmia/reperfusió) perllongada. Material i mètodes: Rates mascle de la soca Sprague-Dawley van ser sotmeses a una hepatectomia del 70% aplicant prèviament a la resecció hepàtica algun tipus d' oclusió vascular. Es van realitzar 4 grups d' animals atenent al tipus de control vascular: Resecció hepàtica sense oclusió hiliar-RH (Grup 1), Resecció hepàtica amb oclusió hiliar-RHPR (15') (Grup 2), Precondicionament isquèmic (PI) (10'+10') i posterior resecció hepàtica amb oclusió hiliar (15') (Grup 3) i Isquèmia curta (10'+10') i posterior resecció hepàtica sense control vascular (IC) (Grup 4) . En cada grup, es van establir 4 subgrups depenent del moment del sacrifici de l'animal, a les 6h, 24 h, 3 i 7 dies. La lesió hepàtica va ser avaluada utilitzant els nivells sèrics de transaminases (AST i ALT). Es van analitzar també marcadors d'estrès oxidatiu (MPO i MDA), de reserva energètica (ATP i càrrega energètica), citosines (IL-6, IL-10 y TNF-α), així com paràmetres de regeneració hepàtica (HGF, TGF-β i PCNA). Resultats: L'aplicació del PI produeix una menor lesió hepàtica mesurada pels nivells d'AST i ALT que tenen un valors significativament més baixos en el grup d'animals sotmesos a PI. I per a altra banda, el PI afavoreix la regeneració hepàtica mesurada pels nivells d'HGF i PCNA que tenen uns valors significativament més alts en el grup d'animals als quals es va aplicar el PI. Conclusions: Aquests resultats suggereixen que el PI millora la lesió hepàtica associada a la lesió per I/R i promou la regeneració hepàtica.
