L2 english young learners’ oral production skills in CLIL and EFL settings: A longitudinal study

• Autores: Anna Bret Blasco
• Directores de la Tesis: Elisabet Pladevall Ballester (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Marianne Nikolov (presid.), Eleonora Alexandra Vraciu (secret.), María del Pilar García Mayo (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
    • Economía sectorial
      • Educación
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • L’objectiu d’aquesta tesi és analitzar els efectes d’un programa AICLE d’exposició mínima (1 hora setmanal) en la producció oral en anglès d’un grup d’alumnes catalans de primària i traçar-ne el seu desenvolupament durant un període de dos anys acadèmics. Gran part dels estudis que han investigat l’impacte de l’AICLE en la competència lingüística anglesa com a llengua estrangera indiquen que els alumnes que han rebut aquest tipus d’instrucció obtenen millors resultats que els alumnes que han estat exposats a classes d’anglès tradicionals. Malgrat això, cal esmentar que la majoria d’estudis sobre AICLE presenten una sèrie de limitacions metodològiques que podrien haver afectat els resultats obtinguts. Així doncs, amb l’objectiu de superar algunes de les limitacions trobades en estudis previs, aquesta tesi presenta un estudi longitudinal en el que el número d’hores d’exposició a l’anglès que han rebut el grup control (N=20) i el grup AICLE (N=32) s’ha mantingut constant durant els tres temps (T1, T2 i T3) en els que les dades del grup control i el grup AICLE s’han comparat. Els instruments emprats per a la recollida de dades són una entrevista personal i una narració. Les dades orals han estat analitzades analíticament per mitjà de mesures de complexitat proposicional, sintàctica i lèxica, correcció gramatical i fluïdesa. Els resultats obtinguts en aquestes mesures han sigut sotmesos a tests estadístics basats en un model regressiu logístic longitudinal en el que s’analitza, per una banda, el grau d’assoliment dels alumnes control i AICLE en les diferents mesures al T1, T2 i T3, i per l’altra, el progrés dels dos grups d’un temps a l’altre (T0-T1, T1-T2, T2-T3 i T0-T3). Aquests dos tipus d’anàlisis també s’han portat a terme tenint en compte el nivell de proficiència en anglès dels alumnes, per tal d’explorar si la metodologia AICLE beneficia o perjudica aquells alumnes que tenen un nivell de proficiència baix en anglès. A més dels anàlisis comparatius realitzats entre alumnes control i AICLE, aquest estudi també ofereix un anàlisi més qualitatiu en el que la llengua produïda per una selecció d’alumnes control i AICLE amb diferents nivells de fluïdesa ha estat descrita a fi de poder determinar les característiques mofosintàctiques més rellevants de la producció oral en anglès dels alumnes de primària. Els resultats obtinguts dels anàlisis comparatius entre alumnes control i AICLE mostren un efecte positiu de l’AICLE cap al final de l’estudi (després de dos anys d’exposició) en els nivells de fluïdesa principalment. Malgrat això, els resultats no assoleixen un nivell estadísticament significatiu. La falta de resultats significatius en aquest estudi és atribuïda al tipus de programa AICLE implementat (1 hora setmanal), a la falta d’atenció a la llengua en contextos AICLE i a la manca d’activitats per al desenvolupament de la competència oral en anglès. Aquests resultats són similars als resultats obtinguts en contextos d’immersió francesa al Canada en tant que el desenvolupament de les destreses productives dels alumnes semblen rebre poca atenció. Per últim, amb l’objectiu de contribuir a una millora en la implementació de programes AICLE, l’estudi presenta una sèrie d’implicacions pedagògiques per fomentar el desenvolupament de la competència oral en anglès en contextos AICLE.