Resumen de Les dones que presideixen els clubs esportius a Catalunya. Factors que incideixen en l'accés i en l'exercici del càrrec, i estil de lideratge
La segregació per raons de gènere existeix tant horitzontalment com vertical a les estructures de govern de les organitzacions esportives. Són molt poques les dones que formen part de les juntes directives d’aquestes entitats (segregació horitzontal) i quan hi accedeixen tendeixen a ocupar els llocs de menys responsabilitat (segregació vertical). Els termes “sostre de vidre” i “laberint de lideratge” han estat emprats per al·ludir el conjunt de barreres que impedeixen a les dones assolir llocs de responsabilitat. S’identifiquen diferents factors que incideixen negativament o positiva i provenen de diferents nivells: personal, entorn proper i organització. Tenint en compte aquesta situació de partida, recollida a l’estat de la qüestió, i del marc teòric definit (a partir de l’adopció de les perspectives teòriques del feminisme) aquesta recerca es planteja dues preguntes orientades a fer una diagnosi qualitativa de la situació: quins són els factors que incideixen en l’accés i en l’exercici del càrrec? i quin són els trets que caracteritzen el seu estil de lideratge?. Per respondre aquests interrogants s’emprà una tècnica qualitativa: l’entrevista en profunditat. Es realitzaren 23 entrevistes a dones presidentes de clubs esportius seleccionades mitjançant un mostreig no aleatori de casos típics. L’anàlisi de contingut es va fer amb el programa informàtic Atlas-ti en la seva versió 5.0. Els resultats ens permeten concloure que en la mesura que el club s’apropa més a una organització comercial els factors identificats estan més en consonància amb els que la literatura ha tendit a descriure com a barreres o recursos. En canvi, quan el club més s’apropa a les seves característiques constitutives, una part del discurs emprat per descriure aquest “sostre de vidre” continua essent vàlid, però, una part perd consistència teòrica i empírica ateses les particularitats del context en el que s’emmarca aquest càrrec directiu (càrrec altruista que s’exerceix en una entitat privada sense finalitat de lucre). Les particularitats dels context també determinen el seu estil de lideratge. Les dones que presideixen els clubs mostren majoritàriament trets propis dels estils de lideratge estereotípicament femenins (importància a l’equip, cuiden molt les relacions i mostren bones habilitats comunicatives) i trets propis del lideratge social (coherència, vocació de servei i vincle fort amb l’entitat). En algunes s’han identificat també trets més instrumentals associats estereotípicament als homes (són enèrgiques, amb empenta, dinàmiques i valentes). Els valors femenins i masculins es fusionen creant un estil de direcció d’acord amb les exigències d’aquestes organitzacions i el seu context. Aquesta major individualització dels comportaments fa que la perspectiva d’anàlisi del lideratge social es plantegi com la més adequada per a futurs estudis sobre l’estil de lideratge de les persones que exerceixen el càrrec de la presidència dels clubs, en tant que entitats sense finalitat de lucre.
