Cançó de bressol: un fenomen etnomusicològic, La

• Autores: A. Subirats Bayego
• Directores de la Tesis: Xosé Aviñoa Pérez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 1993
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Oriol Martorell Codina (presid.), Josefina Roma Riu (secret.), Dámaso García Fraile (voc.), José Antonio Gómez Rodríguez (voc.), Josep Martines Perez (voc.)
• Materias:
  • Antropología
    • Antropología cultural
      • Etnomusicología
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica de las bellas artes
      • Música y musicología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • El titol conté tot el que amb aquesta investigació es preten constatar; és a la vegada anunci del tema i indicador de l contingut de la investigació.Aquest treball se centra en l'estudi del nucli de la cançó de bressol: música i lletra. Està estructurat seguint l'ordre lògic del treball. En primer lloc es presenta la hipòtesi, delimitació i estructura. Segueix una primera part on es tracten els aspectes previs que permeten de situar el tema que, encara que en aquest cas s'estudia des del vessant de la música, permet de ser estudiat des de molts altres aspectes. En la segona part es fa l'estudi de les fonts fent-hi constar la metodologia emprada el tipus de fitxa que s'utilitza i per acabar es fa referència a les diferents tipologies de fonts que se'n dedueixen de l'estudi.La tercera part està dedicada a l'estudi dels materials, fent primer esment de la metodologia que s'utilitza, i fent descripció de la fitxa d'anàlisi que s'hagué de prepara expressament per a aquesta investigació. Es presenta també en la tercera part l'anàlisi de cada una de les zones estudiades, així com els resultats parcials i un breu comentari als mateixos.Per acabar es presenten uns comentaris globals al corpus estudiat que ens porten a les conclusions finals.Per acabar es fa una relació de la bibliografia utilitzada en aquesta investigació.Pel que fa al contingut el podem resumir com segueix:Al parlar de la cançó de bressol, cançó que té com a funció principal la de fer dormir els nens, es pensa en un tipus de cançó pausada i monòtona i de ritme poc variat i d'aspecte lingüístic d'arguments tranquilitzants.Amb tot això se'ns presenta un fenomen musical i literari produït per una activitat humana que pot estudiar-se des de molts punts de vista. En el present treball partim de la següent hipòtesi: La cançó de bressol presenta una tipologia específica amb unes variacions que estan determinades pel contingut del text.En la realització d'aquest treball s'ha estudiat un corpus de 643 cançons de bressol, procedents de materials publicats, començant amb el "Guipuzkoako dantzak" de Iztueta (1824), primera publicació que es fa a Espanya amb idea de recuperar la música ètnica i acabant amb el "Cançoner tradicional del Baix Camp i del Montsant", treballat per diferents recopiladors i que es publica a començament de 1989.De les fonts que s'estudien i al quin estudi es dedica tota la segona part del treball a més de treure'n els materials per a l'estudi se'n fa un resum de tipologies que assenyala prou bé les diferencies que hi ha entre la feina d'uns recopiladors o d'altres. Hem pogut ordenar totes les fonts en cinc grans grups:A) Les que només conten'en músiquesw i lletres de cançons. Prologades i amb índex.B) Les que pretenen ser un conjunt més complet amb notes aclaridores per a cada cançó i generalmet fetes per zones geogràfiques, amb intenció de preservar els materials de l'oblit i de fer-ne divulgació.C) Les que presenten algun estudi complet o parcial de les circumstàncies del text o de la música.D) Les que a més de presentar estudis referents a algun ámbito dels esmentats, contenen també les anàlisis que porten a uns resultats més específics en el que fa al text, melodia, ritme, temàtica, localització, etc. E) Algunes obres teòriques amb exemples.Pel que fa a l'estudi del corpus de cançons, podem dir que s'estudia i es fa anàlisi de la lletra i de la música utilitzant la fitxa corresponent, s'arriba a unes conclusions parcials per a després tractar-les en conjunt.De les anàlisis musicals (melodia i ritme), de les anàlisis literàries i d'algunes observacions que creiem prou interessants i se'n treuen les que presentem com a conclusions finals.Les conclusions finals havien d'haver determinat una tipologia de cançó amb unes característiques especials que la fessin pròpia per adormir les criaturas. Arribat el moment de veure què ens informava el corpus analitzat, veiem que podem resumir tots els materials en dos grans grups:1) CANÇONS FONAMENTADES EN DOS SONS PROVOCATS PEL RITMEConserven els dos sonsS'adornen o completen:- Al començament.- En alguns fragments. - S'adornen de tal manera que es perd la constatació de que estan produïdes per dos sons - No s'adornen al final. (Els dos sons queden molt clars en les apoiatures) 2) CANÇONS FONAMENTADES EN El RECITATIU PROVOCAT PER LA CONVERSA (INICI DE DIÀLEG) QUE LA MARE O PERSONA QUE CUIDA AL NEN TÉ AMB ELL MENTRE EL VESTEIX O EN D'ALTRES CIRCUMSTÀNCIES. Es manté el recitatiu:- Durant tota la cançó.- Al començament i en alguns fragments.- Només en fragments interns.- Mai al final.El recitatiu es presenta al començament i de vegades es prepara:- Amb una nota inferior.- Amb més d'una nota. (La mateixa repetida)- Perd caracter i acaba fent-se el recitatiu amb la nota qua en principisemblava ser la preparatòria.Aquestes dues tipologies generals tenen característiques comuns:- Cada zona adapta les seves característiques melòdiques pel que fa a· Intervals d'inici.· Organització melòdica · Àmbit.- Cada zona adapta les seves característiques textuals.· Onomatopeies.· Tipus de vers / Tipus d'estrofa.· Tema· Idioma.- Segons el text varia el ritme.· Quasi tots els finals són descendents, en forma gradual i suau.· El tempo acostuma a ser tranquil.· En general estan formades per frases quadrades.· No són freqüents als períodes melòdics repetits: generalment són diferents.Amb tot això podem concluir que no és només la música la que dona a aquest tipus da cançó unes característiques especials, perquè qualsevol cançó popular les pot tenir també. S'ha de tenir en compte la circumstància i la forma en què ha estat cantada i adonar-se'n de com ha estat produïda.No es pot pensar en aquest génere de cançó com en un fenomen estrictamente musical sinò que es dedueix que és quelcom més complexe; és un fenomen etnomusicològic i ha de ser estudiat no només des dels vessants musical i literari sinò també des de la Psicologia, l'Antropologia, la Sociologia, ... etc.