Biomarcadors del metabolisme de la dopamina en alteracions neurològiques en la infància

• Autores: Marta Molero Luis
• Directores de la Tesis: Rafael Artuch Iriberri (dir. tes.), Dolors Serra Cucurull (dir. tes.), Aida Ormazabal Herrero (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antònia Ribes Rubió (presid.), Eduardo López Laso (secret.), Alfons Macaya Ruiz (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Pediatría
    • Medicina interna
      • Neurología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • L¿objectiu principal d¿aquesta tesis doctoral ha estat estudiar la utilitat de tres biomarcadors relacionats amb el metabolisme de la dopamina (àcid homovaníl¿lic, pterines i piridoxal fosfat) com a eines pel diagnòstic i la investigació de malalties neurològiques en la infància. La tesis ha estat estructurada en tres objectius o treballs. En el primer treball, es va avaluar la utilitat l¿àcid homovaníl¿lic, el metabòlit principal i més estable de la via dopaminèrgica. El seu ús com a biomarcador en el líquid cefaloraquidi (LCR) ens ha permès diagnosticar varis errors congènits del metabolisme en els últims anys. No obstant això, la necessitat d¿aquest estudi va originar-se pel fet que hi ha molts pacients amb simptomatologia de deficiència dopaminèrgica que romanen sense un diagnòstic definitiu confirmat. La descripció d¿aquests pacients des d¿un punt de vista bioquímic, buscant associacions amb les característiques clíniques, radiològiques i electrofisiològiques ens ha permès millorar el coneixement científic respecte aquest marcador bioquímic en l¿àmbit neuropediàtric. Seguint en l¿avaluació del metabolisme de la dopamina, cal remarcar el paper essencial que tenen els cofactors tetrahidrobiopterina i vitamina B6 en el metabolisme dopaminèrgic. Les alteracions quantitatives d¿aquests cofactors també poden provocar deficiències en la via dopaminèrgica i, per tant, també tenen un important valor a la hora d¿estudiar aquests pacients. D¿altra banda, s¿ha demostrat el paper que té la neopterina (metabòlit de la tetrahidrobiopterina) com a marcador bioquímic en LCR en el diagnòstic de processos immuno-inflamatoris del sistema nerviós central. D¿aquí neix el plantejament del segon treball, la finalitat del qual és estudiar les pterines (neopterina i biopterina) com a eina d¿ajut en pacients neurològics sense un diagnòstic confirmat però que presenten alteracions en el valor de pterines en LCR. Alteracions que poden estar associades a malalties genètiques d¿aquest cofactor o bé causades per processos immuno-inflamatoris. Finalment l¿últim treball es basa en la utilitat de quantificar els valors del cofactor que participa en l¿últim pas de la síntesi dopaminèrgica, el piridoxal fosfat (la forma activa de la vitamina B6). Les seves deficiències poden provocar trastorns marcats de la síntesis de dopamina, però també d¿altres metabòlits, com aminoàcids o GABA. Clínicament, aquests pacients presenten greus alteracions neurològiques sent l¿epilèpsia refractària als anticonvulsivants habituals, la simptomatologia més freqüent. La necessitat d¿aquest treball esdevé en què hi ha varis pacients que presenten deficiències de piridoxal fosfat els quals han respòs favorablement a suplements de vitamina B6. Els diferents estudis que s¿han presentat en aquesta tesi s¿han realitzat en pacients procedents del Hospital Sant Joan de Déu, però també d¿altres hospitals internacionals, com de Portugal, Argentina, Grècia, Turquia, Índia, entre altres. La col¿laboració amb altres serveis del nostre hospital ha donat un component traslacional als tres treballs presentats en aquesta tesi, que inclouen dades clíniques, bioquímiques i moleculars, aportant un aspecte més holístic i tenint una aplicació pràctica i valuosa per l¿estudi de pacients amb malalties neuropediàtriques greus.