Resumen de Are mountains leaving agriculture behind? The complex dynamics of agricultural abandonment in the pyrenees
El camp europeu està canviant. Les transformacions socioeconòmiques i ambientals que està patint són molt nombroses. L'abandonament de l'agricultura és el més estès d'aquests canvis. De fet, l'abandonament de l'agricultura ha esdevingut la tendència de canvi d'ús i de cobertura del sòl més destacada de les societats industrials, especialment durant la segona meitat del segle XX. Aquesta tendència és particularment notòria a les zones muntanyoses. Força abundants han estat els intents d'explicar aquestes transformacions. Tanmateix, hi ha una manca de recerca exhaustiva i específica, que integri tant les ciències naturals com socials, així com també el coneixement expert i el local. Aquesta tesi utilitza aquest enfocament integrat i se centra en la regió dels Pirineus. Malgrat això, els resultats obtinguts han estat en tot moment contrastats amb els d'altres recerques realitzades a altres entorns, molt especialment a la resta de zones muntanyoses d'Europa. Aquesta tesi considera la situació crítica en què l'agricultura es troba actualment a les zones de muntanya, i l'emmarca dins un conjunt de dinàmiques complexes i transformacions que estan ocorreguent entre les esferes ambiental, econòmica i cultural: (1) creixent simplificació dels agroecosistemes, com palesen processos de degradació de praderies seminaturals; (2) reestructuracions econòmiques, reflectides en la coexistència de diferents estratègies d'ajustament entre les famílies grangeres; i (3) recomposicions socials i polítiques, expressades per les tensions existents entre diversos discursos de ruralitat sobre el paper de l'agricultura i les zones rurals en el seu conjunt. L'objectiu d'aquesta tesi és el d'explicar les raons i els efectes locals d'aquests canvis, així com també examinar el paper que l'agricultura pot jugar en el futur desenvolupament de la població que viu a zones de muntanya amb un elevat risc d'agandonament de l'agricultura. Amb aquest propòsit, es suggereix distingir entre les dues principals estratègies que les granges duen a terme com a resposta a la seva actual situació de vulnerabilitat. Aquestes són, per una banda, l'estil d'agricultura que preserva l'estoc, que a fi de garantir la continuïtat de la família grangera duu a terme sistemes de gestió i estratègies d'ajust que conserven i dinamitzen l'estoc intrínsec de recursos agrícoles (p.e. mà d'obra, bestiar o terra) i disminueixen la dependència de factors externs. I per l'altra, l'estil d'agricultura simplificada, que debilita i empobreix l'activitat agrícola, ja sigui tot degradant els recursos agrícoles, amb la implementació de sitemes de gestió de baix cost; o bé tot desplaçant-los de l'activitat agrícola cap a d'altres, com el turisme rural o altres menes de feina fora de la granja. En els debats polítics i científics sobre el desenvolupament rural a les regions muntanyoses d'Europa, com a conseqüència de les limitacions socioeconòmiques i ambientals estructurals que presenten aquestes zones, l'assoliment d'unes muntanyes vives i sostenibles sovint s'associa amb el canvi de motivació, d'estar centrada en la producció d'aliments a estar-ho en l'adopció de noves pràctiques multifuncionals. A les zones de muntanya amb un elevat risc d'abandonament de l'agricultura, se suggereix l'existència de dues concepcions diferents de la multifuncionalitat, en relació amb els dos estils d'agricultural abans esmentats: (a) la multifuncionalitat de l'agricultor, i (b) la multifuncionalitat de l'agricultura. Mentre la noció de multifuncionalitat de l'agricultor posa èmfasis en la polivalència del granger, com a estratègia de desenvolupament rural; la noció de multifuncionalitat de l'agricultura remarca els múltiples beneficis socials que la pràctica de l'agricultura comporta ja sigui directament o indirecta. L'agricultura, i particularment l'agricultura de muntanya, és certament multifuncional. Tanmateix, en les actuals circumstàncies a les zones de muntanya amb un risc elevat d'abandonament de l'agricultura, les estratègies de desenvolupament rural que fomenten una degradació encara major d'aquesta activitat i una fugida dels recursos agrícoles, com és el cas de l'estil d'agricultura simplificada i la concepció de la multifuncionalitat de l'agricultor, no són les adequades. Doncs, aquestes acceleren encara més el procés d'abandonament de l'agricultura i, conseqüentment, disminueixen la capacitat de l'activitat agrícola de garantir les 'múltiples' funcions a aquestes regions. Finalment, s'argumenta que és possible garantir a la vegada granges viables i una economia rural diversificada a les zones de muntanya, mitjançant l'apreciació del caràcter multifuncional de l'agricultura de muntanya i no de l'agricultor. Paraules clau: canvi rural, estratègies d'ajustament de la granja, discursos de ruralitat, diversificació, abandonament parcial, multifuncionalitat, prats de dall
