L’emergència del diàleg disciplinar com a oportunitat per incorporar la complexitat en l’educació científica

• Autores: Genina Calafell Subirá
• Directores de la Tesis: Josep Bonil Gargallo (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francisco Javier Perales Palacios (presid.), Mercé Izquierdo i Aymerich (secret.), Angels Ull Solís (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
  • Pedagogía
    • Teoría y métodos educativos
    • Preparación y empleo de profesores
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen

  • ???La recerca planteja com a fenomen d'estudi la problemàtica associada a la hiperspecialització del coneixement en disciplines i pretén reflexionar entorn a la diversitat de modalitats de relació entre disciplines. Des d'aquest marc la recerca proposa el diàleg disciplinar com a model d'articulació de disciplines per afavorir un coneixement savi i compartit i propulsar un ensenyament i aprenentatge de les ciències que contempli la complexitat dels fenòmens del món i la diversitat de mirades. La tesi proposa l'emergència del diàleg disciplinar com un concepte que afavoreix introduir els principis de la complexitat en la pràctica educativa i afavorir l'ambientalització del currículum. En el seu marc teòric pren com a referent el concepte d'illots de racionalitat interdisciplinars plantejats per l'equip de treball de Gerard Fourez. Un marc epistemològic que permet orientar la conceptualització i caracterització de l'emergència del diàleg disciplinar des de la idea de xarxa, escala i contínum. Elements claus del diàleg disciplinar que permeten orientar i reformular l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals. La investigació opta com a modalitat de recerca per l'avaluació de programes i té com a objecte d'avaluació l'assignatura de didàctica de les ciències experimentals de la formació inicial de mestres de la Facultat de Ciències de l'Educació (UAB). La tesi proposa un instrument d'avaluació de la presència del diàleg disciplinar i seguidament s'aplica aquest instrument als treballs de l'alumnat i als grups de treball. Els resultats i les conclusions de la recerca s'orienten per una banda al disseny de l'instrument que permet avaluar el programa i per altra a la incorporació de l'emergència del diàleg disciplinar en l'assignatura de didàctica de les CCEE en formació inicial de mestres. En referència a l'instrument d'anàlisi es mostra com els conceptes de xarxa, escala i contínum esdevenen orientadors per a analitzar i representar dades quan es pretén incorporar els principis de la complexitat. En quan al diàleg disciplinar els resultats indiquen que la seva emergència es produeix quan es donen unes condicions i uns processos que l'afavoreixen. Des d'aquesta perspectiva incorporar la complexitat com un canvi de regles en la interpretació als fenòmens del món esdevé una via d'incorporar l'emergència del diàleg disciplinar en la formació inicial de mestres com un instrument metodològic i un contingut a aprendre. El treball d'investigació conclou que el plantejament de l'emergència del diàleg disciplinar esdevé una via per a construir illots de racionalitat interdiscplinars en la intervenció educativa. Un escenari que obra noves propostes i dóna èmfasi en la visió dialògica de l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals.