New insights into the epidemiology of postweaning multisystemic wasting syndrome (PMWS)
- Autores: Llorenç Grau Roma
- Directores de la Tesis: Lorenzo José Fraile Sauce (dir. tes.), Joaquim Segalés Coma (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2009
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Pedro Miguel Rubio Nistal (presid.), Enric Mateu de Antonio (secret.), Francisco José Pallarés Martínez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La síndrome d'aprimament post-deslletament (SAPD) és considerada com una malaltia porcina d'origen multifactorial en la qual el Circovirus porcí tipus 2 (CP2) és l'agent infecciós essencial. L'objectiu de la present tesi doctoral era expandir el coneixement en l'epidemiologia de la infecció per CP2 i el SAPD a través de la realització d'estudis de cas-control a nivell de camp. De manera general, es va investigar la potencial influència de la genètica del CP2, el moment d'infecció del CP2, els anticossos contra CP2 derivats de la immunitat maternal i la resposta humoral dels porcs contra el CP2, en la presentació de la SAPD.En el primer estudi (estudi I) es van estudiar seqüències de PCV2 de porcs amb diferent condició clínica i patològica. Els resultats van confirmar l'existència de dos genogrups principals i es va proposar la definició de dos genotipus de CP2 (1 i 2). La metodologia suggerida per definir els genotipus està basada en la distribució de la relació p-distància/freqüència de les seqüències de CP2 conjuntament amb anàlisis filogenètics de CP2. Es va observar que el genotipus 1 era predominant en porcs de granges afectades per SAPD. Contràriament, totes les seqüències obtingudes de granges no afectades per la SAPD corresponien al genotipus 2. Així, es va suggerir que el genotipus 1 de CP2 podria ser potencialment més patogènic que el genotipus 2. Addicionalment, es va descriure la presència dels dos genotipus en el mateix moment en porcs individuals procedents de granges afectades per la SAPD.La present tesi doctoral es va desenvolupar dins del marc del projecte de la Unió Europea (UE) titulat Control de les malalties associades al Circovirus porcí (MACP): Cap a la Millora en la Qualitat i Seguretat Alimentàries (www.pcvd.org), la qual era finançada pel 6è programa marc de la UE. El consorci de la UE d'aquest porjecte va publicar la carta presentada com a addendum de l'estudi I. En aquesta carta es va donar suport a la definició de genotipus proposada, a la vegada que es va proposar la nomenclatura de genotipus a de CP2 (CP2a) i genotipus b (CP2b), corresponent als genotipus 2 i 1, respectivament, per tal d'evitar confusions amb la ja existent diferenciació entre PCV2 i PCV1. En el segon estudi (estudi II) es van comparar dues tècniques de PCR quantitativa (qPCR) de PCV2. Els resultats mostraven una associació lineal significativa entre les dues tècniques, i un biaix sistemàtic de 1.4 log10 copies of CP2 per mil·lilitre de mostra. Aquesta diferència indicava que la tècnica del laboratori danès generava un resultat sistemàticament més elevat que el generat a través de la tècnica del laboratori espanyol. A més, la tècnica del laboratori danès mostrava major sensibilitat que la tècnica del laboratori espanyol. En els treballs III i IV es van realitzar estudis longitudinals de tipus cas-control en granges afectades per la SAPD de Dinamarca i Espanya tot utilitzant dissenys similars. Es van observar patrons similars en la dinàmica d'infecció per CP2 tant a Espanya com a Dinamarca, amb un retard en l'edat de presentació de la SAPD a Espanya en comparació a Dinamarca. El diagnòstic individual de la SAPD es va confirmar, mitjançant tests laboratorials, en només la meitat dels porcs en els quals hi havia la sospita clínica. Globalment, els resultats van mostrar que la quantitat de CP2 incrementava concomitantment a la caiguda dels nivells d'anticossos maternals, assolint valors màxims de càrrega vírica en el moment d'aparició dels símptomes clínics. De manera interessant, la reacció de fase aguda (RFA) en porcs afectats per la SAPD s'observava paral·lelament a l'evolució de la virèmia per CP2, suggerint que el CP2 és el principal responsable de l'estat d'inflamació sistèmica que pateixen els porcs afectats per aquesta malaltia. Col·lectivament, els porcs afectats tenien quantitats de CP2 i concentracions de porc-MFA i HPT superiors en sang, excretaven càrregues víriques superiors tant per via nasal com a través de les femtes, i tenien nivells inferiors d'anticossos maternals enfront al CP2 que els porcs que no estaven afectats per la SAPD. Addicionalment, es va observar una menor resposta humoral en els porcs afectats per la SAPD provinents d'Espanya a les 11 setmanes de vida (abans de l'aparició dels símptomes clínics) i en el moment de la necròpsia, suggerint que aquesta circumstància era podria associar-se com a causa més que no pas una conseqüència de la malaltia. D'altra banda, la falta de sensibilitat i/o especificitat observades de les tècniques de qPCR i/o de serologia suggereixen que aquestes tècniques no poden substituir la histopatologia més la detecció de CP2 en teixits per l'establiment del diagnòstic individual de la SAPD. Malgrat això, els resultats indicaven que la qPCR podria ser potencialment útil per diagnosticar la SAPD a nivell poblacional. Addicionalment, els resultats obtinguts donaven suport a la idea que, malgrat que les PFA són marcadors inespecífics d'inflamació, aquestes proteïnes podrien ser marcadors útils de salut, esdevenint una eina potencialment útil per monitoritzar el desenvolupament de la SAPD en estudis epidemiològics o per la valoració de l'eficàcia de vacunes de CP2 a nivell de camp.
