Anàlisi dels components professionalitzadors i de l'entorn hospitalari dels Hospitals Magnètics en infermeres i pacients de dos hospitals de Barcelona

• Autores: Teresa Faura Vendrell
• Directores de la Tesis: Antoni Trilla García (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Adela Zabalegui Yarnoz (presid.), Josep Maria Argimon Pallàs (secret.), Mireia Subirana Casacuberta (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Salud publica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • INTRODUCCIÓ: En el context de la professió infermera la organització de les plantilles d’infermeria en un sistema complex com són els hospitals, té una influencia directa sobre la qualitat de les cures als pacients. Estudis recents han definit el concepte de “entorn organitzatiu” com la suma de les característiques estructurals -enteses com les relacions que s’estableixen entre la organització, els pacients i els professionals -, les característiques dels pacients i els processos -que contenen les cures infermeres , els processos estandarditzats i la aplicació de la evidencia existent -. Els entorns organitzatius, quan son saludables, donen suport als seus professionals i a la retenció dels més qualificats i obtenen uns millors resultats de salut dels pacients. Un paradigma d’entorn organitzatiu saludable son els Hospitals Magnètics i es caracteritzen per dotar als professionals d’infermeria de un model clar, que desenvolupen amb pacients i família mitjançant els protocols, les cures de qualitat i les actuacions ben coordinades amb l’equip multidisciplinari. OBJECTIUS :1) Mesurar les dimensions de l’entorn hospitalari característiques dels Hospitals Magnètics en les unitats d’hospitalització. 2)Determinar si les dimensions de l’entorn hospitalari característics dels Hospitals Magnètics obtingudes estaven relacionades amb proporcions elevades d‘expertesa, proporcions elevades de satisfacció professional, una baixa rotació de les infermeres, una seguretat elevada dels pacients i una satisfacció elevada dels pacients. METODOLOGIA: Estudi de prevalença, descriptiu, observacional, transversal amb infermeres i pacients de 32 unitats medicoquirúrgiques de dos hospitals universitaris de Barcelona (Hospital Clínic i Hospital de Bellvitge). Durant els mesos de maig a juny de 2010 es van estudiar dues mostres diferents, una de infermeres (n=364), i una de pacients (n=461). Les variables estudiades varen ser, en el grup d’infermeres: Dimensions de l’entorn hospitalari característiques dels HM, satisfacció laboral, temps de permanència a la mateixa unitat, rotació d’infermeres en torn de dia i expertesa. Les variables estudiades en el grup de pacients van ser: seguretat i satisfacció. Les fonts d’informació van ser dades administratives facilitades per els hospitals i els qüestionaris PES-NVI, qüestionari de Mc Hugh i Lake i un qüestionari propi de satisfacció de les cures i control del dolor. Els mètodes per al tractament de les dades per les variables categòriques i les continues varen ser estadístics descriptius. Per a les comparacions entre variables categòriques va ser la proba exacta de Fisher. Dels mètodes per establir-se semblances de les variables dins d’un grup de dades, es van aplicar l’anàlisi de correlacions i l’anàlisi de components principals (PCA). Com a mètodes per establir relació -possiblement causal- entre dos grups de dades varem aplicar models de regressió lineal, multivariant i regressió de mínims quadrats parcial (PLSr). Limitacions: la naturalesa intrínseca d’algunes dades no va permetre aplicar estudis de correlacions, i per tant no va ser possible obtenir models significatius. Aquest problema es va resoldre en part mitjançant l’extracció de noves variables o components principals, per agrupar les dades dependents que millor capturaven la covariància, de manera similar a un model de regressió. RESULTATS: De les cinc dimensions de l’Entorn Hospitalari característiques dels HM, les infermeres enquestades en van identificar tres molt relacionades: Participar en les decisions de l’hospital (i), Utilitzar fonaments infermers per augmentar la qualitat de les cures (ii) i Disposar de recursos adequats (iii) mentre que El suport dels comandaments(iv) i la relació amb els metges(v) semblaven independents. Les tres primeres són considerades específiques del model dels Hospitals Magnètics. Podem afirmar doncs que al identificar les tres dimensions com a part fonamental del model de cures propi de cada hospital, hem demostrat una coincidència elevada dels dos entorns organitzatius, el dels centres avaluats i el dels Hospitals Magnètics. A més, la puntuació d’hospitals MIXTES obtinguda, és també un dels elements característics del model analitzat. CONCLUSIONS: El treball de recerca que el lector té entre les mans ha pretès demostrar que era possible mesurar el entorn organitzatiu així com, si existia de un model de cures infermeres professionalitzador en dos hospitals de Catalunya. Tot i l’excel•lent situació de les infraestructures organitzatives i la percepció ben demostrada per les infermeres de l‘existència del model de cures propi en les directrius dels dos hospitals, també s’han detectat aspectes a millorar en la aplicació de criteris professionalitzadors com son la manca de polítiques actives per la planificació de les plantilles infermeres, la necessitat de disminuir la rotació interna i de la creació de rols avançats o experts d’infermeria, basats en la mesura dels resultats dels pacients lligats a les intervencions infermeres.