Efectivitat d’un programa d’exercici físic supervisat en els reingressos de pacients amb cardiopatia isquèmica Assaig clínic aleatoritzat a l’àmbit territorial d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
- Autores: Núria Santaularia Capdevila
- Directores de la Tesis: Josefina Caminal Homar (dir. tes.), Juan Cinca (dir. tes.), Tiny Jaarsma (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Sabrià Leal (presid.), Gaietà Permanyer Miralda (secret.), José Ricardo Serra Grima (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: DDD
- Resumen
Introducció: Diversos estudis han demostrat els importants beneficis de la prevenció secundària i la rehabilitació cardíaca en l’evolució de la malaltia en els pacients amb cardiopatia isquèmica (CI) però hi ha escassa evidència respecte a l’efecte dels programes de rehabilitació cardíaca (PRC) amb el nombre de reingressos hospitalaris després d’un episodi cardíac. Malgrat haver-ne demostrat la seva eficàcia, aquests programes estan poc implementats en els centres assistencials i, en particular, en els d’entorns geogràfics dispersos. Aquest estudi té per objectiu principal valorar l’efectivitat d'un programa d’exercici físic supervisat en el nombre de reingressos cardíacs de pacients amb CI. Són objectius secundaris l’anàlisi dels efectes en el nombre de reingressos per totes les causes, la mortalitat per totes les causes, el nombre de pacients visitats a urgències hospitalàries per totes les causes, la capacitat d’exercici, la qualitat de vida, l’adherència a la medicació cardíaca, l’adherència al PRC, el grau de satisfacció del pacient amb l’assistència rebuda i la reincorporació laboral. Mètode: S’ha dut a terme un assaig clínic controlat i aleatoritzat en pacients diagnosticats de CI que ingressen al Servei de Cardiologia d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, entre el juny del 2010 i el juny del 2012. Els pacients inclosos s’han aleatoritzat en dos grups: el grup control i el grup intervenció. Ambdós grups han rebut l’atenció habitual i el grup intervenció, a més a més, ha realitzat un programa d’exercici físic supervisat. Aquest programa ha consistit en 3 hores a la setmana, a dies alterns, d’exercici físic supervisat, durant 10 setmanes. Als pacients d’ambdós grups se’ls hi han programat dues proves d’esforç i les visites de seguiment amb la infermera del PRC dins el primer mes i als 3, 6 i 12 mesos de l’alta hospitalària. Durant el seguiment, s’han controlat els factors de risc cardiovasculars, s’ha reforçat l’educació sanitària sobre el control de la malaltia i s’ha reforçat l’adherència a la medicació cardíaca i a les visites de seguiment del PRC. Resultats: Dels 478 pacients avaluats per elegibilitat, 86 s’han aleatoritzat entre el grup control (n=44) i el grup intervenció (n=42). Tots els pacients s’han inclòs a l’anàlisi, excepte un del grup intervenció que ha retirat el consentiment. Si es comparen ambdós grups, s’observa que en el grup intervenció hi ha gairebé tres vegades menys de reingressos cardíacs (4,9% vs 13,6%; p=0,268), hi ha menys reingressos per totes les causes (14,6% vs 22,7%; p=0,340) i menys pacients que han estat visitats a urgències (24,4% vs 50,0%; p=0,015) que el grup control. Respecte a la capacitat d’exercici, en el grup intervenció hi ha millores significatives en l’índex cronotròpic (66,9±19,6 vs 77,9±20,1; p= 0,017) i hi ha una millora en el doble producte. Pel que fa a la qualitat de vida relacionada amb la salut, els pacients que han realitzat exercici físic supervisat, als 12 mesos, han disminuït el percentatge de problemes en totes les dimensions. En canvi, els pacients del grup control han augmentat el percentatge de problemes de mobilitat, cura personal, activitats quotidianes i els problemes greus d’ansietat/depressió i es mantenen igual en el dolor/malestar. Respecte a la reincorporació laboral, més del doble de pacients que han tornat a treballar són del grup intervenció (77,3% vs 36,0%; p=0,005). En ambdós grups, l’adherència a la medicació cardíaca i al PRC i la satisfacció amb l’assistència rebuda és elevada. En l’any de seguiment no s’ha produït cap èxitus. Conclusions: El programa d’exercici físic supervisat al pacient amb CI ha demostrat ésser efectiu, ja que ha mostrat una reducció de reingressos cardíacs i totals; han disminuït el nombre de pacients visitats a urgències i ha augmentat el percentatge de pacients que es reincorporen a l’àmbit laboral de manera significativa, i ha millorat la capacitat d’exercici i la qualitat de vida relacionada amb la salut.
