Resumen de Validació d’una entrevista estructurada sobre el bon i mal ús de l’arma de foc en un col·lectiu de policies locals de Catalunya
Aquesta tesi versa sobre l’entrevista estructurada aplicada en les avaluacions que es realitzen per valorar les condicions psicològiques per dur un arma de foc en les policies locals de Catalunya. Aquesta té la finalitat d’ajudar i contribuir a la detecció i prevenció d’usos inapropiats de l’arma de foc en aquest col·lectiu de seguretat. S’ha dividit la tesi en dos parts. La primera analitza la fiabilitat i validesa externa de l’esmentada entrevista, mentre que la segona cerca aquells predictors del bon i mal ús de l’arma de foc mitjançant la mateixa entrevista i un estudi transversal i un de casos. Les dades s’han recollit en el marc de les avaluacions periòdiques vers l’arma de foc que, segons el Decret 219/1996, duu a terme el Servei de Selecció, Avaluació i Seguiment de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya a les policies locals de Catalunya cada dos anys. En total, s’han recollit 250 casos, partint de l’any 2012 cap enrere. La gran majoria dels casos pertanyien al gènere masculí i d’edats compreses entre els 31 i els 50 anys. Han estat representades plantilles de diverses mides, així com les seves diferents categories jeràrquiques. El nivell d’estudis ha estat inferior en policies sense càrrec de comandament. Les àrees d’estudi i d’interès han estat: laboral, clima laboral, arma, afectiva, personal i perfil psicopatològic. Dites àrees s’han desglossat en múltiples variables, les quals també han estat objecte d’anàlisis. Les mesures utilitzades per extreure informació de les variables han estat la pròpia entrevista estructurada i una breu enquesta de seguiment per avaluar el rendiment dels policies als quals se’ls ha retirat l’arma de foc. Els mètodes estadístics emprats per a l’anàlisi de les dades i l’elaboració del treball han estat el Coeficient Kappa, el Model de regressió logística, el Test Xi quadrat i la Tècnica de l’Arbre de decisió. Dels resultats obtinguts, destacar que les proves de fiabilitat interexaminadors i de validesa externa en les diferents àrees de l’entrevista han mostrat un coeficient kappa situat entre 0,5 i 0,8, establint-se així una força de concordança entre moderada i considerable. En quant a la seva capacitat predictiva, els resultats l’han situat per sobre del 90% en totes les àrees analitzades. Les variables de les àrees que han sortit significatives han estat: Assoliment, Expectatives, Incidències, Ambient, Despersonalització, Retirada, Mesures, Incidents, Cas 1, Cas 2, Fonts estrès, Afrontament, Salut física, Salut psíquica i Alcohol. De totes elles, solament la d’Afrontament i la d’Incidents ja classifiquen de forma exacta un 92,5% de la mostra. Del perfil psicopatològic, ressaltar que els trastorns de l’estat d’ànim i els trastorns d’ansietat han contingut el 80% dels casos de no aptes. La variable de seguiment sobre l’àrea afectiva i perfil psicopatològic, seguida de la de l’àrea laboral i personal, són les que millor han predit l’encert en les decisions preses en el moment de retornar o no l’arma de foc als policies que se’ls hi havia retirat inicialment, amb un valor predictiu superior al 0.85. Tot i les limitacions de l’estudi (impossibilitat d’igualar la mostra, l’ús de variables subrogades,...) crec que he aconseguit donar a aquesta entrevista estructurada un major rigor científic i una major agilitat i eficiència, afavorint alhora la recerca i descoberta d’aquells aspectes que cal prevenir amb major esforç per no produir-se usos inapropiats de l’arma de foc en aquests cossos de seguretat. Tot això, sense perdre els nivells d’eficàcia que han caracteritzat aquest tipus d’avaluacions fins a data d’avui. Futures vies d’estudi podrien passar per fer anàlisis més exhaustius de casos concrets sobre usos de l’arma de foc, així com la implantació d’aquest tipus d’eines preventives en altres col·lectius de seguretat.
