The evolutionary history of lizards on the Iberian Peninsula

• Autores: Arnau Bolet Mercadal
• Directores de la Tesis: Susan E. Evans (dir. tes.), Ricard Martínez Ribas (dir. tes.), Àngel Galobart Lorente (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Salvador Bailon (presid.), Josep Maria Marmi Plana (secret.), Hugues Alexandre Blain (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología animal (zoología)
      • Herpetología
    • Paleontología
      • Paleontología de los vertebrados
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • L’excepcional registre fòssil d’escamosos a la Península Ibèrica representa una oportunitat inestimable per revelar la història evolutiva de llangardaixos i amfisbenes al llarg d’un llarg lapse de temps (Juràssic-Quaternari) en una zona clau de contacte intermitent entre Europa i Àfrica. Pel que fa als llangardaixos, només les associacions mesozoiques (principalment les del Juràssic Superior i Cretaci Inferior) i quaternàries s’han descrit sistemàticament amb anterioritat. La descripció de nou material del Cretaci Inferior millora el coneixement existent quant a les notables associacions mesozoiques, permetent l’erecció de Pedrerasaurus latifrontalis de La Pedrera de Meià i Jucaraseps grandipes de Las Hoyas, així com la descripció del segon exemplar conegut de l’interessant Scandensia ciervensis provinent de la segona localitat. La diversa asssociació de Sossís (Eocè superior) proporciona informació sobre els primers llangardaixos descrits d’aquesta edat al sud d’Europa, i inclou el nou tàxon Pyrenasaurus evansae, aixi com exemplars que amplien el rang geogràfic i/o temporal de diversos grups, com els iguànids pleurodonts, gekkos, lacèrtids, possibles scíncids, cordiliformes, glyptosaurins, anguins i amfisbenes. L’associació de Sossís proporciona noves dades des d’un punt de vista paleobiogeogràfic i paleoecològic, assemblant-se molt a les localitats contemporànies de França, recolzant hipòtesis prèvies basades en les faunes de mamífers. Quant al Miocè, la diversitat de varanins queda reduïda al gènere Varanus mitjançant la sinonimització d’Iberovaranus amb el primer. Es descriu també una nova espècie del blànid Blanus basada en el primer crani fòssil d’amfisbena recuperat a Europa. Ambdós estudis contribueixen a un refinament del coneixement més aviat parcial que es té dels llangardaixos i amfisbenes miocens, resultat d’un tractament superficial d’aquest tipus de faunes en treballs anteriors. El coneixement previ sobre llangardaixos i amfisbenes fòssils de la Península Ibèrica és revisat a la llum d’aquestes noves troballes i sota un enfocament modern, incrementant el coneixement existent sobre la composició de les associacions i proporcionant informació paleobiogeogràfica i paleoecològica, esdevenint una de les visions més completes disponible de la evolució del grup al llarg de la major part de la seva existència en una zona determinada, en aquest cas, la Península Ibèrica.