Resumen de Sant Antoni Abat a Catalunya en els segles XIV-XV: relat, devoció i art
Aquesta tesi estudia el relat, el culte i la iconografia de sant Antoni Abat a la Catalunya dels segles XIV i XV, tot i que aquestes limitacions geogràfico-temporals es traspassen quan la investigació ho requereix. Si bé en altres indrets aquest tema ha estat estudiat, no era així a Catalunya, de manera que la tesi pretén omplir aquest buit historiogràfic, tot i que amb un enfocament diferent als treballs d’abast més ampli o que se centren a Itàlia i a una part de França, posant l’èmfasi en les imatges del sant i en la seva iconografia però també al relat i al culte. Tot i tractar-se d’una tesi realitzada des de la història de l’art, aquesta interdisciplinarietat era inevitable: l’estudi de la iconografia –el propòsit inicial del treball- requeria també l’anàlisi del llegendari, al qual la historiografia havia prestat menys atenció de la que es mereix. Això ha permès poder arribar a conclusions de caire més general, però també a altres centrades en aspectes més concrets, siguin referents als textos, a la devoció o a la iconografia. Després d’un capítol dedicat a l’eremitisme, a la seva presència en la literatura medieval i al culte als sants eremites, que ens serveix per contextualitzar sant Antoni i el seu culte, la tesi aborda els tres aspectes citats: el relat, el culte i la iconografia del sant. Seguidament s’inclou el catàleg de les obres amb escenes narratives i les conclusions. L’estudi del relat antonià arrenca amb els textos escrits poc després del traspàs de l’eremita i la seva difusió a Catalunya. Això ha implicat analitzar alguns compendis hagiogràfics, entre els quals els diferents exemplars de la Llegenda àuria, que m’ha dut a replantejar algunes hipòtesis i afirmacions que havia fet la historiografia. Seguidament, es tracten els textos antonians escrits durant els segles medievals, que van enriquint el llegendari, així com la seva difusió en àmbit català. A més a més, es mencionen algunes notícies hagiogràfiques, incloses en textos de diversa índole. Amb tot plegat, queda palesa la vivacitat del relat. Quant al culte al sant, s’aborda el transcendent paper que va jugar l’orde dels antonians i la seva expansió en la potenciació del culte. Igualment, es tracta com n’ha estat de determinant per aquest culte la protecció que el sant ofereix als animals, que ve donada tant pel llegendari, com per la transcendència del porc per l’orde i per la situació de la festivitat del sant en ple cicle hivernal. Seguidament es posa en entredit una especialització que la historiografia havia donat al sant, la de protector de vaixells en alta mar, i s’analitza l’amplitud de la devoció i com aquesta es tradueix visualment. El següent capítol analitza la iconografia de sant Antoni així com les diferents escenes narratives que trobem a la plàstica catalana, des de les més recurrents fins a aquelles més minoritàries. A diferència del què passa en altres indrets, les dificultats que trobem a Catalunya per estudiar-la són destacables. D’entrada, perquè s’han perdut molts cicles dedicats al sant, entre els quals alguns d’especialment remarcables, i perquè desconeixem molta de la informació relativa a les peces. Aquesta, en cas que es conegui, es trobarà a les fitxes del catàleg raonat, on també s’inclouen imatges i la transcripció dels documents més destacats. Finalment, les conclusions recullen les aportacions del treball, constatant, d’una banda, com s’han resolt alguns aspectes i, de l’altra, com altres queden encara oberts, sense deixar d’apuntar possibles futures vies de recerca.
