El orientalismo en la cultura española en el primer tercio del s. XX. La sociedad teosófica española (1888-1940)

• Autores: Vicente Penalva Mora
• Directores de la Tesis: Jordi Pomés i Vives (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: español
• ISBN: 978-84-490-4124-2
• Tribunal Calificador de la Tesis: Susanna Tavera García (presid.), Antoni Moliner i Prada (secret.), Pere Sánchez Ferré (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Historia contemporánea
  • Filosofía
    • Sistemas filosóficos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Aquesta recerca tracta sobre l’establiment i desenvolupament de la Societat Teosòfica a Espanya entre 1888 i 1940. La primera part està dedicada a la formació de la Societat Teosòfica a Nova York, el seu establiment a l’Índia i a les ciutats de Londres i París, des d’on es va instal·lar a les principals capitals del continent europeu durant la dècada 1880-90. De l’establiment a Espanya podem distingir quatre períodes (1890-1910, 1910-1920, 1921-1930 i 1930-1940). A l’abril de 1891 es forma el Grup Espanyol de la Societat Teosòfica, a partir del qual es van constituir les dues primeres branques, a Madrid i Barcelona, al maig de 1893; fins al 1940 es van constituir uns altres trenta-tres centres teosòfics en diferents ciutats. S’exposen les persones i activitats més rellevants que es van dur a terme. Finalment, s’inclou un llistat de personatges que foren membres de la Societat Teosòfica Espanyola entre el 1891 i 1940. El següent capítol tracta d’una de les activitats més importants dels teòsofs espanyols, la traducció i publicació d’opuscles i llibres que van conformar la col·lecció Biblioteca Orientalista de Ramón Maynadé a Barcelona. També s’analitza les revistes editades (Estudios Teosóficos, Antahkarana, Sophia, Loto Blanco, Hesperia, Zanoni, Fiat Lux, Sophia 2na época i Teosofía), incloent-se una fitxa descriptiva de cadascuna d’elles, la seva digitalització i base de dades dels sumaris; així mateix, una relació de les obres traduïdes al castellà i el seu traductor, destacant entre aquests Federico Climent Terrer. Un altre capítol està dedicat a l’activitat educativa de la Societat Teosòfica Espanyola. S’exposa breument l’enfocament filosòfic que sobre l’educació tenien els teòsofs, i la implantació de la Cadena d’Or, La Taula Rodona i les Lligues de Bondat (subestructures educatives dedicades als nens i joves), i l’Escola Esotèrica (destinada al progrés intern en la via teosòfica entre els adults). L’activitat educativa en l’àmbit social va tenir lloc a Barcelona amb la creació de l’Institut d’Educació Integral i Harmònica (1911), la Fraternitat Internacional de l’Educació (1921) i l’Escola Internacional Nova “Damón”(1926), a la qual es van aplicar els mètodes de l’Escola Activa i Montessori. En un altre capítol es descriu l’activitat dels teòsofs en el panorama cultural espanyol a través de l’Associació d’Idealistes Pràctics, l’Ateneu Teosòfic de Madrid i el Club Teosòfic de Barcelona, dels què es tracten aspectes del seu ideari, personatges i activitat més representativa. Finalment s’adjunten dues breus biografies de Federico Climent Terrer i Attilio Bruschetti.