Resumen de Desenvolupament i subdesenvolupament de les terres de l’Ebre durant els segles xviii i xix.
La present tesi doctoral analitza l’etapa de transició econòmica des de l’Antic Règim al Capitalisme durant els segles XVIII i XIX a la regió catalana de l’Ebre. Per un costat, posant atenció en l’evolució de les activitats industrials i comercials i, per altre, en el procés de la modernització de les infraestructures de transport i l’urbanisme de la ciutat de Tortosa. La falta de competitivitat de la indústria local i els conflictes bèl•lics del tombant de segle acabaren per exhaurir el vell sector secundari de la regió, que entrà en un procés d’agrarització generalitzada. El sector logístic i dels transports sobrevisqueren uns anys més. Durant el s. XVIII el mercat dels arrendaments senyorials havia dinamitzat el sector, però, arribats a finals de segle, també s’afeblí degut a l’ofec de les càrregues fiscals de Tortosa i la creixent atracció del mercat del Camp. La contracció econòmica i l’endarreriment en el creixement demogràfic que experimentà Tortosa féu que perdés l’autonomia administrativa, encara que l’elit continuaria tenint contacte directe amb l’estat central. Malgrat tot, a partir dels anys 40 del s. XIX, la situació canvià: es produí un repunt demogràfic després de les guerres carlines, i l’extensió i intensificació agrària del delta i de les planes interiors. Amb tot es reactivà la demanda interna. Al mateix temps, malgrat el fracàs de la renovació de la navegació fluvial a vapor, amb la Reial Companyia de Canalització de l’Ebre, l’arribada de capital inversor afavorí la creació d’empreses de serveis complementaris. Finalment, amb l’arribada del ferrocarril, va irrompre la nova indústria de transformació alimentària dirigida a l’exportació. El nou context social, demogràfic i econòmic acabaria per desencallar la qüestió urbanística precipitant la construcció de l’eixample urbà al 1886.
