Resumen de Ramon Mercader (1913-1978). Itinerari vital, ideològic i polític
La present tesi doctoral versa sobre la figura del comunista català Ramon Mercader. Nascut en el si d’una família burgesa vinguda a menys, per una sèrie de conflictes personals sa mare, Caritat del Río, se l’endugué juntament amb els seus germans al sud de França, on es quedà per estudiar hosteleria quan el pare anà a cercar-los per un intent de suïcidi de la mare. Retornà a Catalunya el 1929 ja molt polititzat, de manera que ingressà al Partit Comunista de Catalunya participant de les activitats clandestines promogudes pels joves. Detingut el 1935 i empresonat, amb l’amnistia de 1936 fou alliberat i s’implicà decididament en l’organització de les Olimpíades Populars, que s’havien d’inaugurar aquell juliol a Barcelona. L’esclat de la Guerra Civil marcà un punt d’inflexió en la seva existència. Combatent des del primer moment contra els revoltats a la ciutat comtal, aviat participà en els combats a l’Aragó i al front de Madrid, d’on en desapareixeria l’hivern de 1937-1938 quan fou reclutat, per la seva pròpia mare, per a una missió dels serveis secrets soviètics. Així, el retrobarem mesos més tard a París, on amb la identitat falsa de Jacques Mornard, cercava infiltrar-se dins els cercles trotskistes que s’hi movien. Havent seguit a la seva amant, la trotskista nord-americana Sylvia Ageloff, a Nova York, viatjà a Ciutat de Mèxic amb l’excusa d’uns afers comercials, però amb la intenció d’acostar-se sigil·losament a la casa del barri de Coyoacán on vivia exiliat Lleó Trotski. Havent fracassat un primer atemptat, resultà ser la persona més ben posicionada per intentar eliminar el vell revolucionari: així, el 20 d’agost de 1940 acompliria el seu objectiu amb un duríssim cop de piolet al cap. Empresonat durant vint anys a Mèxic, en sortiria el 1960 per establir-se a la Unió Soviètica, on fou condecorat. Allà adoptà tres criatures amb la seva dona, la mexicana Roquelia Mendoza, i participà de les activitats dels comunistes espanyols, liderats per Dolores Ibárruri i Santiago Carrillo. Però les condicions a la URSS se li feien complicades, especialment a la seva família, de manera que finalment obtingué el permís per dirigir-se a Cuba, on el govern castrista l’havia acceptat. D’aquesta manera passà els darrers anys de la seva existència, marcada per una greu malaltia, a l’illa caribenya, on acabà morint. El seu cos fou incinerat i traslladat a Moscou, per ser enterrat al cementiri de Kuntzevo, a l’espai destinat als herois de la Unió Soviètica. En aquest treball, doncs, hem intentat no només resseguir la seva trajectòria vital, sinó també posar les bases per comprendre el seu context històric, polític i social, i poder emmarcar a Ramon Mercader dins dels grans conflictes ideològics que marcaren tantes generacions del segle XX a escala mundial.
