Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Operators and strong versions of sentential logics in Abstract Algebraic Logic

Hugo Cardoso Albuquerque

  • Aquesta dissertació presenta els resultats de la nostra recerca sobre alguns temes recents en Lògica Algebraica Abstracta (LAA), concretament, l'operador de Suszko, els filtres de Leibni, i les lògiques truth-equacionals. La interacció entre vàries nocións relacionades amb els operadors de Leibniz i de Suszko ens va portar a considerar un marc general basat en la noció de S-operador (inspirada en la de ''mapping compatible with S-filters''), que abasta els operadors de Leibniz, de Suszko, i de Frege, unificant així aquests tres operadors paradigmàtics de la LAA sota un mateix tractament. Aquest marc abstracte i general, quan s'aplica als operadors de Leibniz i de Suszko, origina noves nocións de filtre de Leibniz i de Suszko, com casos particulars. La primera generalitza a lògiques arbitràries la noció de filtre de Leibniz, existent per a lògiques protoalgebraiques, mentre que l'última s'introdueix aquí per primera vegada. A més, s'obtenen de manera natural diferents resultats, tant coneguts com nous, a dins d'aquest marc, un cop aplicats als operadors de Leibniz i de Suszko. Entre els principals resultats nous, provem un Teorema General de la Correspondència, que generalitza el conegut Teorema de la Correspondència de Blok i Pigozzi per a lògiques protoalgebraiques, així com el menys conegut Teorema de la Correspondència de Czelakowski per a lògiques arbitràries. Caracteritzem les lògiques protoalgebraiques en termes de l'operador de Suszko com aquelles on aquest operador commuta amb imatges inverses d'homomorfismes exhaustius. Caracteritzem les lògiques truth-equacionals en termes dels seus filtres de Suszko, en termes dels seus g-models plens, i en termes de l'operador de Suszko mateix, com les lògiques on aquest operador és una representació estructural del conjunt de S-filtres en el conjunt de congruències Alg(S)-relatives, per a àlgebres arbitràries; aquesta caracterització reforça la obtinguda per Raftery. Finalment, provem un nou Teorema d'Isomorfisme per a lògiques protoalgebraiques, en el mateix esperit que els famosos teoremes per lògiques algebritzables i per a lògiques feblement algebritzables. Dotats d'una noció de filtre de Leibniz aplicable a qualsevol lògica, podem generalitzar la teoria de la versió forta d'una lógica protoalgebraica a lògiques sentencials arbitràries. Donada una lògica sentencial S, la seva versió forta S+ és la lògica induida per la classe de matrius que tenen com conjunt de veritat un filtre de Leibniz. Estudiem tres criteris de definibilitat dels filtres de Leibniz: definabilitat equacional, definibilitat explìcita, i definibilitat lògica. Sota qualsevol d'aquestes hipòtesis, provem que els S+-filtres coincideixen amb els S-filtres de Leibniz en àlgebres arbitràries. Finalment, apliquem la teoria general desenvolupada a vàries lògiques no protoalgebraiques estudiades a la literatura. Concretament, considerem la Lògica Positiva Modal, la lògica de Belnap,lògiques subintuicionistes, i la lògica infinito-valorada de Lukasiewicz que preserva graus de veritat. També considerem la generalització de l'últim exemple esmentat a lògiques que preserven graus de veritat respecte de varietats de reticles residuats integrals i commutatius, així com les generalitzacions als casos no integrals i sense constant multiplicativa. Classifiquem tots els exemples investigats dins de les jerarquies de Leibniz i de Frege. Cap de les lògiques estudiades és protoalgebraica, mentre que totes les respectives versions forts són truth-equacionals (fet que no es dóna en general).


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus