Resumen de Estudi dels oratoris de Francesc Queralt (1740-1825). Fonaments de la història de l'oratori a Catalunya al segle XVIII
Aquesta tesi presenta dues parts clarament diferenciades, però al mateix temps complementàries: a la primera s'aporten els fonaments de la història de l'oratori a Catalunya al segle XVIII, i a la segona es procedeix a l'estudi de la vida i dels oratoris de Francesc Queralt (es presenten nou partitures completes i inèdites de nou oratoris de Queralt). Tot plegat es completa amb dos catàlegs, un de llibrets (amb 384 exemplars) i un altre de partitures (amb 77 exemplars), tots ells, i això és important, de compositors catalans. Pel que fa a l'establiment dels fonaments històrics del gènere s'han emprat, principalment, dues fonts: els propis llibrets per una banda, i el diari (1769-1816) de Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà (Barcelona 1746-1819), per l'altra. Els llibrets contenen una gran quantitat d'informació relativa a les circumstàncies que envolten cadascuna de les interpretacions; a partir d'ells es poden determinar els llocs on es cantaven aquestes obres, les capelles musicals que els executaven, els motius pels quals s'interpretaven,... El diari del Baró de Maldà, per altra banda, narra tota una sèrie d'esdeveniments ocorreguts, la major part d'ells, a la ciutat de Barcelona. Alguns d'aquests fets tenen relació amb l'oratori. Tot això ha permès la presentació de 40 compositors catalans dedicats a l'oratori i de 62 esglésies d'arreu de Catalunya on s'interpretaven aquestes obres. També s'exposen els motius pels quals es cantaven aquestes composicions.Pel que fa a la biografia de Francesc Queralt s'han determinat alguns aspectes significatius: la seva admissió com a mestre de capella de la catedral de Barcelona (1774), la seva promoció als diferents ordes eclesiàstics (1777-1779), el seu sou, els seus deixebles, la seva disputa amb Carles Baguer per la interpretació d'un oratori l'any 1796 (finalment es va cantar l'Oratorio dels dolors* de Francesc Queralt que, per altra banda, és el que es presenta a l'apèndix 5 d'aquesta tesi), la seva participació en tribunals d'oposicions, el seu acomiadament com a mestre de capella (1815) i la seva mort (1825).Des del punt de vista de la música de Francesc Queralt cal assenyalar que el compositor seguia molt d'aprop l'estil dels autors italians i germànics. L'estudi del llenguatge harmònico-formal dels seus oratoris permet observar la seva evolució musical. Així, per exemple, en les seves primeres composicions, acords com ara sextes augmentades o sèptimes disminuïdes es relacionaven amb passatges que expressaven, per exemple, sentiments de dolor, pena o terror. En obres posteriors aquestes mateixes harmonies són utilitzades per motius purament estructurals, per exemple en una modulació. Des del punt de vista de la modulació els oratoris de Francesc Queralt també experimenten una evolució: en les primeres obres les modulacions són bàsicament diatòniques, mentre que en les darreres es troba una major varietat. En els oratoris més moderns existeixen modulacions cromàtiques, canvis de mode, canvis de to, o mitjançant sèptimes disminuïdes o sextes augmentades. També hi ha modulacions que es produeixen a partir d'una única nota que canvia de funció. El tractament orquestral també evoluciona: en les darreres obres la secció del vent va adquirint cada cop més independència. En els primers oratoris els instruments de vent s'utilitzen bàsicament per donar suport harmònic; en els darrers ja tenen, en alguns casos, assignat material musical propi, mentre la corda fa l'acompanyament. L'estudi de la tipologia de les àries permet concloure que des del punt de vista formal l'evolució musical de Francesc Queralt és similar a la dels seus col·legues europeusConsiderant que l'oratori és un gènere que té una part musical i una altra de literària cal també fer un estudi dels textos. Els llibrets utilitzats per Francesc Queralt poden comparar-se, per les seves característiques, amb els de Zeno i Metastasio, els dos poetes més influents del moment. Cal assenyalar que alguns dels llibrets utilitzats per Queralt són al·legòrics: en aquests s'explica un passatge de l'Antic Testament i, en els dos números finals es compara la virtut del personatge veterotestamentari amb la virtut del sant a qui l'oratori està dedicat.
