Resumen de Dèficit de consciència de trastorn i perfil de memòria en pacients psicòtics
El dèficit de consciència (insight) i la inadequada atribució dels símptomes és un fenomen freqüent en l’esquizofrènia, relacionat amb baixa adherència al tractament i pitjor evolució. Es postula que en el dèficit d’insight es troben implicades les alteracions neuropsicològiques de l’esquizofrènia, tot i que no s’han trobat variables cognitives que es relacionin de manera consistent i estable. L’alteració de la memòria és un dèficit nuclear en l’esquizofrènia i és essencial per una adequada consciència del trastorn. Tot i això, ha estat poc estudiada i no s’han contemplat els diferents processos de memòria. Actualment, existeixen models d’exploració de memòria que poden distingir processos més dependents del lòbul frontal (memòria estratègica i prospectiva) que del temporal (memòria associativa). L’objectiu d’aquest estudi ha estat aportar evidència d’una relació significativa entre el dèficit d’insight i l’alteració de processos de memòria frontal en l’esquizofrènia. Aquestes troballes podrien tenir aplicació per tal de dissenyar propostes de rehabilitació cognitiva dirigides a millorar l’insight. S’han estudiat 54 pacients diagnosticats de trastorn psicòticsegons criteris DSM IV, en fase aguda ja estabilitzats. La simptomatologia clínica es va valorar amb l’escala PANSS i l’insight amb l’escala SUMD. Es va administrar una bateria neuropsicològica amb mesures de:QI estimat, memòria estratègica, prospectiva i associativa, funcions executives, visuoespacials i visuoconstructives i mesures considerades de control per no haver presentat prèviament relació amb l’insight. Es van realitzar correlacions entre mesures d’insight i neuropsicològiques i es van crear dos grups de subjectes en funció de puntuacions de l’escala SUMD, aquells amb ‘insight’ (< 3) i ‘no insight’ (>3), per comparar el nivell d’execució en proves cognitives (U de Mann-Whitney o t-Student). Finalment per tal de poder detectar les variables que millor explicaven l’insight, es va realitzar una anàlisi de regressió logística amb les diferents dimensions. El rendiment neuropsicològic de la mostra no presentava un nivell elevat de deteriorament, les majors alteracions es trobaven en funcions executives i memòria. El dèficit d’insight es distribuïa de la següent forma; 52,8%fallava en reconèixer la presència del trastorn mental, 39,6% no identificava els efectes de la medicació, 47,2% no reconeixia les conseqüències socials associades al trastorn, 39,6%no era conscient de la presència dels símptomes i 45,3%no atribuïa els símptomes a un trastorn mental.Pel que fa a la relació entre l’insight i mesures neuropsicològiques, es va evidenciar una correlació significativa entre la dimensió de consciència de conseqüències socials i la memòria estratègica i es van detectar diferències significatives entre els grups amb ‘insight’ i ‘no insight’ respecte el rendiment en memòria estratègica en les dimensions de consciència de trastorn mental i de conseqüències socials, amb millor rendiment en el grup ‘insight’.D’altra banda, es van detectar diferències significatives entre grups pel que fa ala capacitat d’inhibició en la dimensió d’atribució, amb pitjor capacitat d’inhibició en el grup ‘insight’. Es van poder identificar diferents models explicatius per les diferents dimensions d’insight. Models que van detectar una implicació de la memòria estratègica i prospectivaen la majoria de dimensions com a factors protectors d’insight conservat. La gravetat de la simptomatologia positiva i desorganitzada, així com bon rendiment en una prova de memòria i una visuoespacial, es van identificar com a factors de risc del dèficit d’insight. Aquests resultats indiquen que és necessari l’anàlisi dels perfils de memòria en l’estudi de la relació entre l’insight i variables cognitives en pacients psicòtics, especialment d’aquells amb major implicació frontal (memòria estratègica i prospectiva). També suggereixen que la relació entre l’insight i variables cognitives no és lineal, sino que està moderada per la simptomatologia positiva entre d’altres variables clíniques. Finalment, cal destacar la importància de l’estudi independent de les diferents dimensions de l’insight donat el caràcter multidimensional d’aquest.
