Catalunya en l'estructura militar de la monarquia hispànica (1556-1640). Tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments

• Autores: Joan Carrió Arumí
• Directores de la Tesis: Jaume Dantí i Riu (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2008
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Pere Molas Ribalta (presid.), Eva Serra i Puig (secret.), Enrique Giménez López (voc.), Xavier Torres i Sans (voc.), Lluís Roura i Aulinas (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • El contingut d'aquesta tesi es divideix en tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments. El primer es centra en primer lloc a conèixer de quina forma van acusar les fortificacions catalanes la introducció a principis de l'Edat Moderna dels mètodes de construcció derivats del conjunt de novetats introduïdes per el que es coneix com la Revolució Militar, el més sobresortint dels quals va ser sens dubte l'edificació de perímetres de muralles poligonals flanquejades pels baluards. Una altra qüestió del capítol és l'aprofundiment en les repercussions financeres a Catalunya d'aquesta nova forma construir les fortaleses, abraçant des d'aquesta perspectiva a partir de la construcció del nou castell de Salses (1497-1503) fins a les fortificacions dels anys immediats a la guerra dels Segadors. Al capdavall es troben evidències suficients que permeten afirmar que Catalunya va assumir en la seva major part el cost de la construcció i manteniment de les seves fortificacions al llarg de tot el període abans indicat. Malgrat tot hi va haver alguna excepció a aquest autofinançament, la més notable de les quals va ser la fortalesa nova de Salses, que es va fer amb diners procedents de la hisenda castellana. Pel que fa al segon aspecte sobre els soldats s'exposa en primer lloc un nou model de classificació de les tropes presents a Catalunya abans de la guerra dels Segadors, atès que els que ha plantejat la historiografia fins al moment no reeixien a donar una imatge global del conjunt d'efectius militars en servei. Un altre aspecte que es desenvolupa és l'evolució del model d'administració militar descrit per I.A. Thompson per al conjunt de la Monarquia Hispànica, el qual ha pogut ser constatat amb les dades ofertes per la documentació consultada. És així que es presta una especial atenció a la descripció dels sistemes de mobilització i mètodes de lleva, així com a les competències que al llarg de l'Edat Moderna va tenir i desenvolupar la Diputació del General i altres institucions locals en aquesta qüestió. També es fa una aproximació al servei d'armes dels catalans als exèrcits de la Monarquia Hispànica fora de Catalunya. Es comprova que van ser presents a les conquestes i accions de defensa de les places nord africanes, en les tropes permanents als estats italians, i fins i tot a Flandes. Finalment també es tracten en el aquest capítol els mitjans militars utilitzats en la lluita contra el bandolerisme, a més de la relació entre aquest fenomen i l'exèrcit a través de les remissions de bandolers a canvi del servei en el segon.L'exposició del tercer aspecte dels allotjaments es fa de forma cronològica des dels inicis de l'Edat Moderna fins a la guerra dels Segadors. Igualment s'aprofundeix en el significat fiscal del fenomen a partir del plantejament que en va fer Eva Serra, autora que va considerar els allotjaments un expedient fiscal de la corona a Catalunya gens menyspreable si se li afegien altres com la tala de llenya per a la fàbrica reial de galeres, els carretatges fins a les Drassanes de Barcelona i els bagatges o transport de pertrets militars i de soldats pel territori. També se'n fa l'anàlisi de les implicacions polítiques, tant des d'un punt de vista legal com institucional. La suma dels tres aspectes permet establir un marc de referència per a situar el paper de Catalunya en l'estructura militar de la Monarquia Hispànica des de principis de l'Edat Moderna fins a la guerra dels Segadors de forma més precisa que la que fins ara era possible fer.