Resumen de Dendritic Cells and HIV-1: Molecular Mechanisms Involved in Viral Capture, Trans-infection and Antigen Presentation
María Teresa Rodríguez Plata
Les cèl·lules dendrítiques (CD) són les cèl·lules presentadores d’antigen més potents del sistema immuntari, enllaçant la immunitat innata i la immunitat adquirida. No obstant això, les CD poden contribuir a la disseminació del Virus de la Immuno-deficiència Humana tipus 1 (VIH-1) mentre intenten induir una resposta adaptativa contra la infecció viral. El paradigma immunològic clàssic sobre la funció de les CD indica que les CD immadures principalment capturen patògens, mentre que les CD madures indueixen una resposta adaptativa contra el patogen capturat. Però, la maduració de les CD amb lipopolisacàrid (LPS) augmenta la seva abilitat per capturar el VIH-1, que, al seu torn, resulta en una potent transmissió infecciosa a cèl·lules diana. L’objectiu d’aquesta tesi és el d’analitzar els mecanismes involucrats en la captura, la trans-infecció i la presentació antigènica del VIH-1 per part de las CD. Amb aquesta finalitat i utilitzant tècniques de biologia cel·lular i molecular, s’ha identificat el lligand viral i el receptor en les CD responsable del mecanisme de captura del VIH-1 independent de l’envolta viral, el destí del VIH-1 capturat per les CD, i els determinants per a una transmissió infecciosa eficient d’aquestes partícules virals als limfòcits T CD4+. Els resultats obtinguts proporcionen nova informació sobre la contribució de les CD a la patogènesi del VIH-1. La maduració de les CD amb LPS augmenta l’expressió de Siglec-1 a la membrana plasmàtica de les CD. Aquest receptor actua reconeixen la sialillactosa dels gangliòsids de la membrana del VIH-1, constituint el mecanisme d’unió i captura del VIH-1 en la CD independent de l’envolta viral. Però, aquest mecanisme tant eficient de captura viral en les CD no representa una font d’antigen per a la presentació antigènica del VIH-1, ja que les partícules virals capturades són retingudes en un compatiment intracel·lular, protegides de la degradació i preservant la seva infectivitat. Per tant, en el cas de les CD madurades amb LPS, hi ha una dissociació entre la captura del VIH-1 i la seva presentació antigènica. Per contra, la captura del VIH-1 per Siglec-1 es redirigeix cap la transmissió infecciosa a cèl·lules diana, però sense que el VIH-1 infecti les CD. Atès que les CD interaccionen contínuament amb les cèl·lules T CD4+ durant la seva tasca immunològica, ja sigui per induir respostes immunes adaptatives o per a mantenir l’homeostasi de les cèl·lules T, el VIH-1 pot aprofitar-se d’aquests contactes, sense modular-los, per a ser transmès. D’aquesta manera, el VIH-1 passa desapercebut a través de la sinapsi CD–cèl·lula T, escapant del control immunològic i incrementant la propagació viral, que està marcadament afavorida per l’activació immune induïda pels contactes CD–cèl·lula T. Per tant, determinar la contribució de les CD en la patogènesi de la infecció pel VIH-1 pot ser de gran importància pel desenvolupament d’estrategies terapèutiques dirigides a bloquejar la disseminació del VIH-1.
