Trastorns alimentaris en la població adolescent. Factors familiars i sociodemogràfics
- Autores: Aina Maria Yáñez Juan
- Directores de la Tesis: Diego J. Palao Vidal (dir. tes.), Jordi Alonso (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Porta Serra (presid.), Josep Maria Jansá (secret.), Josefina Castro Fornieles (voc.), Josep Maria Haro Abad (voc.), Mònika Jiménez Morales (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Introducció: Els trastorns de comportament alimentari (TCA) són una important causa de morbiditat psicològica i física entre les adolescents. Les causes d'aquests trastorns són múltiples i no del tot conegudes. S'han descrit diferents factors biològics, psicològics i socioculturals relacionats amb els TCA. A Espanya s'han realitzat molt pocs estudis, amb una mostra poblacional i representativa que permetin calcular la prevalença de TCA i encara menys que determinin la incidència d'aquestes patologies en els adolescents.Objectius: Estimar: a) la prevalença de comportaments alimentaris anòmals i TCA entre els nois i noies d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) (12-16 anys); b) la incidència de TCA entre els nois i noies de 3er i 4rt d'ESO (14-16 anys); i analitzar la influència de diferents factors sociodemogràfics, parentals i escolars en el desenvolupament d'un TCA.Metodologia: En aquest treball es presenten els resultats de diferents estudis. El primer és un estudi transversal realitzat a l'any 2001, amb una mostra de 3.147 nois i noies d'ESO i els seus pares. Es van recollir variables sociodemogràfiques, pes i alçada i un test sobre comportaments alimentaris anòmals (EAT-26) dels adolescents mitjançant un qüestionari administrat en els centres escolars. També és van recollir variables sociodemogràfiques, pes i alçada autodeclarats i l'EAT-26 dels pares dels adolescents mitjançant un qüestionari que es va fer arribar i es va recollir des dels mateixos centres escolars. En el segon estudi, realitzat a l'any 2003, es van enquestar a 2.280 nois i noies de 3er i 4rt d'ESO (14-16 anys). Es va utilitzar l'EAT-26 com a qüestionari d'screening i una entrevista clínica semi-estruturada per tal de realitzar el diagnòstic de TCA en els adolescents. També es van recollir variables sociodemogràfiques i hàbit tabàquic. I per últim, en les 600 noies que participaren en ambdós estudis (2001 i 2003) es va poder estimar la incidència acumulada i analitzar l'efecte de les variables recollides a l'any 2001 en el diagnòstic d'un TCA dos anys després.Resultats: La prevalença de comportaments alimentaris anòmals entre els nois d'ESO (12-16 anys) determinada per l'EAT va ser del 1% i entre les noies del 12%. La prevalença de TCA entre les noies de 3er i 4rt d'ESO (14-16 anys) determinada per entrevista clínica va ser del 3,5%. La incidència acumulada en dos anys d'un diagnòstic de TCA entre les noies de 3er i 4art d'ESO (14-16 anys) va ser del 2,2%. Entre les noies de 3er i 4art d'ESO (14-16 anys), no conviure amb la mare i fumar es van associar a la presència d'un TCA. Entre les noies de 1er i 2on d'ESO (12-14 anys) els comportaments alimentaris de les mares es van associar amb el desenvolupament d'un TCA als dos anys de seguiment; l'índex de massa corporal i l'edat puberal no van mostrar associació.Conclusions: La prevalença de TCA entre els nois i les noies de tercer i quart d'ESO (14-16 anys) de la comarca d'Osona és similar a la d'altres estudis internacionals. Els nostres resultats suggereixen que existeix un important paper de la mare, com a model de comportament alimentari, en l'aparició d'un TCA en les noies adolescents. S'observa una associació entre comportaments alimentaris anòmals en mares i filles adolescents, les noies que no conviuen amb la seva mare presenten un elevat risc de patir un TCA i les noies amb una mare amb comportaments alimentaris anòmals, presenten un elevat risc de desenvolupar un TCA als dos anys de seguiment.
