Renewable electricity policies: an analysis of quotas, feeds-in laws and a proposal for EU harmonization of feeds-in laws

• Autores: Miquel Muñoz Cabré
• Directores de la Tesis: Joan Martínez Alier (dir. tes.), Josep Enric Llebot Rabagliati (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Emilio Padilla (presid.), Isabel Pont Castejón (secret.), Marcel Coderch (voc.), Jesús Ramos (voc.), Pablo del Río González (voc.)
• Materias:
  • Ciencias económicas
    • Economía sectorial
      • Energía
  • Ciencia política
    • Ciencias políticas
      • Política del medio ambiente
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Les dues principals contribucions d'aquesta tesis son:1. una comparació entre els dos instruments per a la promoció de l'electricitat renovable, és a dir, feed-in laws I quotes.2. una proposta per a l'harmonització de feed-in laws a la Unió europeaLa tesis està estructurada en cinc parts.La Part I explica el sector elèctric liberalitzat, així com les tecnologies existents per electricitat renovable. D'aquestes tecnologies, les que tenen ritmes de creixement majors Durant la última dècada son la solar fotovoltaica i l'energia eòlica. La Part I també explica els principals atributs i impactes de les energies renovables.La Part II descriu els sistemes, polítiques, mesures i estratègies de finançament per a la promoció de l'electricitat renovable. Els dos instruments més importants són les quotes i els feed-in laws, també coneguts com a tarifes. En un sistema de quotes, s'estableix un objectiu (la quota) d'energies renovable, i es crea un mercat per certificats d'electricitat renovable, de manera que s'aconsegueixi l'objectiu establer d'una manera eficient. En un sistema de tarifes, es garanteix als generadors d'electricitat renovable la compra de tota la seva producció a un preu mínim.A part de quotes i tarifes, la tesis descriu altres mecanismes i polítiques, tals com sistemes de subhasta, mercats voluntaris, exempcions fiscals, fons d'energia neta, comptadors reversibles, subsidis, i inversió pública en recerca i desenvolupament.. La Part II també considera aspectes tals com accés a la xarxa, definicions i estàndards tècnics, assumptes administratius, establiment d'objectius, educació i conscienciació pública, estratègies de finançament, i gestió de risc. La Part III descriu estudis de cas. Aquesta tesis no pretén ser un compendi estadístic de totes les polítiques existents a tots els països: Per això uns quants països de la Unió Europea es fan servir com a estudi de cas. La selecció de països s'ha fet pels següents motius: Alemanya i Espanya perquè il·lustren casos exitosos de polítiques de tarifes i primes; Dinamarca perquè es un dels països pioners en el desenvolupament de l'energia eòlica i els sistemes de tarifes que il·lustra els efectes negatius dels canvis de política; França per que il·lustra un sistema hostil a les energies renovables; els Països Baixos com un exemple de multiplicitat de polítiques; Irlanda perquè és un exemple de sistemes de subhasta; Suècia com un exemple de mercats voluntaris i sistemes fiscals verds; i el Regne Unit com un exemple de quotes. també es descriu els Estats Units d'Amèrica, així com el context de la Unió europea, i en particular respecte a la Directiva 2001/77/CE per a la promoció d'electricitat renovable. La Part IV compara sistemes de quotes i tarifes en aspectes tals com l'eficiència, l'efectivitat, els incentius per a la innovació, l'eficiència sota incertesa, assumptes administratius, riscs regulatoris, finançament, discriminació tecnològica i distribució territorial. La Part IV conclou que les tarifes són instruments superiors a les quotes. La Part V proposa i elabora polítiques per a l'harmonització dels sistemes de tarifes a la Unió Europea. En concret, proposa una metodologia per a l'harmonització basada en un sistema de primes, amb una prima modular i transparent per als productors d'electricitat renovable. Aquesta prima consideraria els costs tecnològics, els serveis a la xarxa, incentius polítics, i prioritats nacionals. L'enfoc que es proposa inclou mecanismes de flexibilitat per actualitzar les primes, per evitar beneficis inesperats, i per repartir els beneficis de la innovació tecnològica entre els productors i els consumidors, tot i mantenint els incentius per a la innovació. Els mecanismes de flexibilitat inclouen un mecanisme automàtic de revisió d'objectius, un sistema de revisió de primes i un llindar de rendibilitat. Les propostes de la Part V estan basades en la revisió dels principals aspectes de les lleis Alemanyes i Espanyoles.