Resumen de Al·lèrgens recombinants en resolució diagnòstica
Antecedents. Els extractes obtinguts a partir de les fonts al·lergògenes completes sovint són barreges mal definides d’al·lèrgens principals, al·lèrgens de reactivitat encreuada (RE) i material no al·lergogen. Quan són utilitzades en els mètodes diagnòstics de sensibilització al·lèrgica (“in vivo” i/o “in vitro”), sovint no permeten un diagnòstic precís de l’al·lergen responsable de la simptomatologia, sobretot en els pacients sensibilitzats a més d’una font al·lergògena. Els avenços en la caracterització d’al·lèrgens (biologia molecular i tècniques de DNA recombinant) han permès que disposem de noves eines diagnòstiques, com els al·lèrgens recombinants i els naturals purificats. Objectius. Capítol I. Definir el patró molecular específic de sensibilització al·lergènica en pacients adults polisensibilitzats a diferents espècies de pol·len de la zona de Barcelona i Roma (Itàlia). Capítol II. Definir patrons moleculars específics de sensibilització al·lergènica en pacients pediàtrics amb al·lèrgia alimentària polisensibilitzats de la regió Mediterrània (Barcelona).Mètodes. 156 pacients adults amb símptomes respiratoris sensibilitzats mitjançant proves cutànies intraepidèrmiques (SPT) a tres o més espècies botàniques de diferent pol·len i, 192 pacients pediàtrics diagnosticats d’al·lèrgia alimentària sensibilitzats a tres o més espècies d'aliments diferents mitjançant SPT. L’SPT es va realitzar amb extractes estandarditzats d'al·lèrgens alimentaris i ambientals. Es va mesurar la Immunoglobulina E (IgE) total sèrica, les IgE específiques (ImmunoCAP, Phadia) als al·lèrgens que foren positius mitjançant SPT i enfront una micromatriu d’al·lèrgens recombinants i naturals purificats (ImmunoCAP ISAC®). Resultats. Capítol I. Els pacients polisensibilitzats de la nostra zona són veritablement al·lèrgics a diverses espècies botàniques de pol·len ja que el percentatge de la sensibilització a al·lèrgens de RE és baix. La sensibilització a proteïnes de la família de les polcalcines s’associava a sensibilització a múltiples espècies de pol·len (? 7 espècies botàniques) (p<0,05). A més a més, Bet v 4 i Phl p 7 mostraven correlació estadísticament significativa (p<0,05). Per altra banda, la sensibilització a molècules de la família de les profilines s'associava a sensibilització al pol·len de gramínies i de Mercurialis (p<0,05). En tots els casos s’objectivà positivitat enfront les cinc molècules profilines presents a la micromatriu comercial ISAC® 103 (Phl p 12, Mer a 1, Bet v 2, Ole e 2 i Hev b 8). En els pacients amb al·lèrgia alimentària, la sensibilització a proteïnes transferidores de lípids (LTP) va resultar ser un factor de risc per patir anafilaxi (p<0,05). Tanmateix, no es varen objectivar diferències estadísticament significatives en els nivells mitjans de Pru p 3 entre els pacients amb síndrome d'al·lèrgia oral d’aquells que havien patit clínica d’anafilaxi. Capítol II. La sensibilització més freqüent va ser enfront la proteïna LTP (33%), seguida de la sensibilització a molècules tropomiosines (22%) i parvalbúmines (19%). Pel que fa a la sensibilització a LTP, la molècula més freqüent determinada va ser Pru p 3 (49%), seguida de Jug r 3 (48%), Pla a 3 (42%) i Ara h 9 (78%). En aquesta població d’estudi pediàtrica no es va objectivar associació estadísticament significativa entre la sensibilització a Pru p 3 i la clínica d’anafilaxi deguda a aliments vegetals (p=0,40). Tanmateix, a major edat del pacient, la prevalença d'anafilaxi causada per aliments vegetals també augmentava (p<0,05). Conclusions. L'ús d'al·lèrgens recombinants i naturals purificats per a l'estudi de la sensibilització al·lèrgica en població adulta i pediàtrica polisensibilitzada permet definir les sensibilitzacions genuïnes i les que són conseqüència dels fenòmens de RE amb més precisió diagnòstica. El diagnòstic molecular mitjançant l’ús de micromatrius d’al·lèrgens recombinants i/o naturals purificats (plataforma ISAC®) proporciona informació addicional per aconseguir un millor control de la patologia al·lèrgica. La identificació exacte de l’al·lergen sensibilitzant és un requeriment essencial per obtenir un diagnòstic òptim en el pacient al·lèrgic.
