Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV
- Autores: Elvis Mallorquí García
- Directores de la Tesis: Lluís To Figueras (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2007
- Idioma: catalán
- ISBN: 978-84-690-7666-8
- Depósito Legal: Gi-849-2007
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep M. Salrach (presid.), Pere Ortí i Gost (secret.), Pascual Martínez Sopena (voc.), Joaquim M. Puigvert i Solà (voc.), Roland Viader (voc.)
- Materias:
Ha sido reseñado en:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 2 Citas
- Resumen
- català
La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a lordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien lesglésia i, a través de lobreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en lordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o celleres com dels masos dispersos pel terme duna parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.
- English
The parish, undervalued by the medieval historiography, was a fundamental institution for the arrangement of the rural society of the diocese of Girona between the 10th and the 13th centuries. It was a well delimited territory, whose inhabitants received the ecclesiastic sacraments of the clergymen who ruled the church and, across the fabric fund and the churchwardens, they took part in the management of the parish and of its economy. The parish influenced directly in the organisation of the rural settlement not only through the ecclesiastical villages, or "celleres", but also through the isolated manses into the boundaries of the parish. Besides, the parish was an important source of revenues: through the documentation generated by the bishop of Girona, the tithe appears as a revenue mainly in hands of feudal lords, gentlemen and important ecclesiastic institutions; the parochial clergymen only were receiving the first fruits, or primícies, and other rights of minor value. Finally, the parish contributed significantly in the rural communities configuration of most of the diocese of Girona.
- català
