Resumen de La llengua anglesa: un capital en un mercat. aprenentatge i usos de l’anglès a la Plana de Castelló.
Igual que al Japó o a Corea, també en el nostre context hi ha un debat públic constant sobre les raons per les quals sembla que mai no acabem aprenent anglès, tot i que aquesta llengua se’ns ensenya almenys durant 8 anys d'escolaritat obligatòria. Dins d'aquest context, la tesi té com a objectiu oferir un panorama del que significa aprendre i utilitzar l'anglès a la Plana de Castelló. Són els titulats de la Universitat Jaume I els qui es van seleccionar com a població de referència en la qual aquest procés es podria estudiar amb la màxima rellevància. La tesi comença presentant el marc teòric que donarà suport a l'anàlisi de les dades empíriques. Els conceptes bàsics de Pierre Bourdieu de ‘mercat lingüístic’, ‘capital’, ‘camp’ i ‘habitus’ es tracten en detall, i s’entrellacen amb els de globalització, inserció laboral, funcions socials del llenguatge o l’enfocament per competències. Saber anglès implica tenir un determinat tipus de capital cultural, és a dir, el capital lingüístic. El segon capítol de la tesi presenta el mercat lingüístic global per tal de posicionar correctament la llengua anglesa a la zona de Castelló. Es donen exemples que mostren les característiques del mercat lingüístic en cada un dels grups o cercles de països, d’acord amb la definició de Braj Kachru (1985). Quan s’arriba a Europa i al sud d'Europa en concret, s'argumenta que aquests països constitueixen un grup amb característiques molt específiques. L'estructura social de la zona de Castelló es descriu després com el context social en què cal entendre i situar l'ús de l'anglès, des dels grups socials fins a les empreses que hi operen, el mercat laboral i el sistema educatiu, amb especial atenció als diferents entorns on s'ensenya i s'aprèn l’anglès (capítol 4). El capítol 5 explica l'enfocament metodològic adoptat, de les tècniques utilitzades a una presentació detallada i socialment situada del grup de titulats que són els subjectes de l'estudi. L'anàlisi dels resultats específics de les entrevistes es presenta en els capítols 6 a 9. D'acord amb les hipòtesis establertes, les conclusions mostren que les famílies amb més capital cultural ja eren conscients durant la dècada dels anys 1980 del valor de l'anglès com a capital. L’anglès s'aprèn millor si es prové d'una família amb alt capital cultural, alt capital lingüístic –en concret, en llengües estrangeres- i un alt capital simbòlic d'anglès. Els titulats universitaris que parlen bé l’anglès han gaudit de la criança dirigida descrita per Annette Lareau, tenen un capital social de qualitat i un hàbitus globals, multilingües i potser emprenedors. Ells i les seues famílies han tingut estratègies d’aprenentatge d’anglès primerenques, independents del context, orientades i preferiblement comunicatives. Pel que fa a la seua carrera professional, l'ús d'anglès depèn en gran mesura del camp professional en què treballen: les carreres acadèmiques requereixen l'anglès com a component bàsic, mentre que les persones que treballen en el sector quinari (tal com va ser definit per Foote i Hatt el 1953) i més específicament en les professions d'atenció a persones gairebé no necessiten mai l'anglès en la seua vida professional.
