Cap a una gestió il·lustrada i humanista de les entitats locals. Model de governança local per al segle XXI: qualitat, modernització, desenvolupament organitzatiu i quantificació economicofinancera
- Autores: Pere Espaulella Afán de Rivera
- Directores de la Tesis: Judith Gifreu i Font (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Ballbé (presid.), Josep Ramon Fuentes i Gasó (secret.), Joaquim Brugué (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El fil conductor d’aquesta recerca consisteix en què per poder implementar un quadre de comandament integral amb un sistema de comptabilitat analítica i d’indicadors de gestió a les administracions públiques locals resulta necessari justificar la seva raó de ser. I aquesta la trobem en que són organitzacions de serveis des de les necessitats de la ciutadania. La nova dimensió estratègica dels governs locals juntament amb la transparència en l’elaboració, execució i control de les polítiques públiques, així com l’anàlisi de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern i la seva implantació pràctica són tractats al capítol primer. L’anàlisi jurídica de l’administració pública local com a prestadora de serveis públics es desenvolupa en el capítol segon on es repassen les diferents modalitats de gestió del servei públic, s’analitza la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local i de la qual se’n fa una crítica. L’anàlisi teòrica es desenvolupa en el capítol tercer, on s’exposa un mètode general que permeti assegurar la producció qualitativa dels serveis municipals per satisfer les necessitats comunitàries. En aquest sentit es proposa el màrqueting de serveis, entès com un dispositiu orientat a una cultura organitzativa municipal, partint d’un pla d’actuació, passant per la planificació i programació, confecció del catàleg i finalitzant amb la producció del paquet de serveis a oferir a la ciutadania. En el capítol quart s’aprofundeix en la gestió pública i la planificació estratègica. Es reflexiona sobre la nova gestió pública, on la societat demanda dels seus governs locals prestar més i millors serveis amb menys recursos. En aquest sentit, qüestions com la direcció estratègica, l’eficàcia i l’eficiència de la gestió, el redisseny organitzatiu, la cerca de nous estils de direcció, la millora de la qualitat dels serveis públics, el seu seguiment i control de gestió i l’avaluació dels seus resultats, són alguns dels reptes de les transformacions dels ens locals, en l’assoliment d’una nova legitimitat. Atesa la necessitat d’una adaptació de les administracions públiques als nous requeriments de la ciutadania, es fa necessària l’anàlisi i avaluació de les polítiques públiques, recollides al capítol cinquè, per analitzar l’assoliment dels objectius inicials i per l’aplicació de les innovacions de la nova gestió pública, essent els components del sistema de control de gestió aplicable: la planificació, l’execució, l’avaluació i l’acció correctora. En el capítol sisè es descriuen els models de gestió de la qualitat susceptibles de ser aplicats a les administracions públiques locals. Aquests models determinen l’acompliment de l’excel·lència organitzativa, com és l’orientació cap a resultats, l’orientació a la ciutadania, el lideratge i la coherència, la gestió per processos i fets, el desenvolupament i implicació de les persones, el procés continu d’aprenentatge, la innovació i millora, el desenvolupament d’aliances i la responsabilitat social de l’organització. En el capítol setè s’exposa tot un seguit de noves eines adreçades a l’administració postmoderna, destacant la gestió del coneixement a les organitzacions, la innovació a l’administració, la gestió de projectes i l’indicador com una eina de planificació, entre d’altres. Seguidament, el capítol vuitè desenvolupa un sistema de control mitjançant la utilització del quadre de comandament integral proposat, entès com una eina de gestió adequada per aclarir l’estratègia municipal, per aconseguir-ne el seu consens, per comunicar-la a tota l’organització, per alinear-la amb els objectius personals i departamentals, per vincular-la amb els objectius a llarg termini juntament amb els pressupostos anuals, per identificar les iniciatives tàctiques i alinear-les i per obtenir retroalimentació per aprendre d’ella i millorar-la. Finalment, al capítol novè de l’estudi fa esment a la necessitat de disposar i d’aplicar un codi d’ètica en el quefer diari de l’administració pública local.
