Resumen de Anàlisi de la supervivència a llarg termini en el càncer de còlon no metastàtic, mitjançant l’estudi de factors pronòstics clínics, quirúrgics i histològics
En els estudis que composen aquesta Tesi Doctoral hem investigat diversos factors identificables en un hospital general que podrien afectar el pronòstic dels pacients amb una neoplàsia de còlon no metastàtica. En aquest sentit, hem analitzat característiques histològiques ganglionars específiques com el gangli sentinella, teràpies del període perioperatori com la transfusió de concentrats d’hematies, i les vies d’abordatge quirúrgic com la laparoscòpia. Estudi 1. En primer lloc hem estudiat la utilitat de l’anàlisi ex vivo del gangli sentinella en els pacients intervinguts amb intenció curativa per patir un càncer de còlon. Aquesta tècnica ens ha permès la detecció de malaltia neoplàsica no diagnosticada per mètodes convencionals, en quasi un 25% dels pacients. Amb tot, aquests pacients amb presència de malaltia neoplàsica només detectada per la tècnica de gangli sentinella (up-stage) no tenen pitjor pronòstic en comparació d'aquells sense afectació dels ganglis (N0), amb una supervivència als 5 anys del 84.2% i 87.9% respectivament. La majoria dels pacients up-stage ho van ser a causa de la identificació de cèl•lules neoplàsiques aïllades i no a causa de micrometàstasi, el que suggereix que la detecció de les cèl•lules tumorals aïllades mitjançant el gangli sentinella no empitjora el pronòstic en aquests malalts. Estudi 2. La transfusió de concentrats d’hematies en el període perioperatori pot, en teoria, provocar alteracions des del punt de vista immunològic que condicionarien la supervivència dels pacients. Per intentar esbrinar aquesta possible relació, hem seguit clínicament els pacients intervinguts en el nostre centre entre desembre del 2002 i gener del 2007 i els hem analitzat en relació a la indicació de transfusió durant el seu ingrés. En el nostre estudi els pacients als que se’ls va administrar concentrats d’hematies van mostrar un pitjor pronòstic en relació als que no van rebre transfusions. No obstant, al realitzar anàlisi multivariat, la transfusió de sang s'ha de considerar com un factor associat als pacients amb d'edat més avançada, amb un pitjor índex de Charlson, un major nombre de ganglis limfàtics afectats i un abordatge quirúrgic mitjançant laparotomia. Per aquest motiu considerem que la transfusió no és un factor pronòstic independent en relació a la supervivència a llarg termini i el temps lliure de malaltia en el càncer de còlon. Estudi 3. Per últim, hem analitzat la possible influència de l’abordatge per via laparoscòpica del malalts amb càncer de còlon en la seva supervivència. Amb aquesta intenció, hem comparat les corbes de supervivència global i les de recidiva, en relació als procediments laparoscòpics, els abordatges per laparotomia i les conversions. En la nostra mostra de 177 pacients, el haver estat intervingut per via laparoscòpica comporta un efecte favorable per a un menor índex de recidiva del 12% i una millor supervivència del 86% als set anys de seguiment. L'estudi multivariant va mostrar que en el nostre centre, l'abordatge quirúrgic és un dels factors que influeixen de forma independent tant en la supervivència lliure de malaltia com en la supervivència global. La nostra conclusió és que el pronòstic dels pacients amb neoplàsia de colon intervinguts en el nostre centre no depèn de la presència de cèl•lules neoplàsiques aïllades en els ganglis limfàtics ni a la transfusió en el període perioperatori. En canvi hem detectat una relació independent amb la seva comorbiditat, amb l’afectació ganglionar major de 2 mm, la invasió venosa i angiolimfàtica i a l’abordatge per laparotomia o la necessitat de conversió.
