Discursos de nació i identitat nacional espanyola en la cultura política socialista: el Partido Socialista Obrero Español a la II República

• Autores: Aurelio Martí Bataller
• Directores de la Tesis: Ferran Archilés i Cardona (dir. tes.), Ana M. Aguado (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Aurora Bosch Sánchez (presid.), Pilar Salomón Chéliz (secret.), Angel Smith (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Historia contemporánea
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  RODERIC  TESEO 
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • La investigació ha pres com a eix central les relacions entre els discursos de nació i la identitat nacional espanyola i el socialisme espanyol al llarg de la II República a través, principalment, d’una anàlisis del llenguatge desplegat a la premsa socialista. La hipòtesi defensada consisteix en afirmar la centralitat del referent nacional en els discursos socialistes i en els marcs de referència i identitat per ells potenciats; així mateix, s’argumenta que la definició d’Espanya manejada des del socialisme va estar caracteritzada per components ètnics i culturals, i no sols polítics i cívics, cosa que desembocava en una idea essencialista de la nació. Finalment, la investigació apunta que el socialisme espanyol no va representar en aquesta qüestió una excepció en el marc d’altres socialismes europeus, ni en el d’altres cultures polítiques obreristes espanyoles. El repertori de fonts que ha servit de base per a dur endavant la investigació i sostenir aquestes hipòtesis el constitueix una ampla i diversa gamma de publicacions socialistes del període. Les principals veus del socialisme com El Socialista, Renovación, Claridad i Democracia han estat les fonts fonamentals. Al mateix temps, s’ha recorregut a rotatius sectorials de diferents àmbits sectorials i territorials com, entre altres, El Obrero de la Tierra, Trabajadores de la Enseñanza, ¡Adelante!, La Lucha de Clases, El Obrero Balear, Justicia Social, Justicia, República Social. A més, la publicació intel•lectual socialista Leviatán. Revista de hechos e ideas, així com altres obres de producció pròpia de distints socialistes han estat analitzades amb profunditat. Es tracta d’una gran quantitat de fonts que tenien la potencialitat d’apel•lar a distints públics dins el moviment socialista i que, per tant, proporcionen una base adequada per a afirmar la condició transversal i compartida del referent nacional espanyol en la cultura política socialista. Totes aquelles publicacions contribuïren a la construcció i difusió de la identitat socialista, tanmateix, alhora, de forma intencionada o no, posaven el seu públic en contacte amb discursos d’Espanya, nació que era assumida i defensada com a pròpia. Pel que fa al contingut de la investigació, aquesta tesi s’ha dividit en vuit capítols agrupats en tres parts. La primera consta de dos capítols, en els quals, per un costat, es repassa la bibliografia europea i espanyola al voltant de les relacions entre el moviment obrer, especialment el de caràcter socialista, i el nacionalisme. Per un altre costat, s’estudia la qüestió del model d’estat defensat des de les files del PSOE. A la segona part de la tesi s’ataca el nucli central de la investigació, l’estudi del discurs d’Espanya mantingut pel socialisme espanyol. Així, el capítol tercer analitza el discurs històric socialista, les narracions del passat en clau nacional espanyola i les possibles fonts historiogràfiques que alimentaren aquella visió. El capítol quart tracta les relacions entre internacionalisme i nacionalisme i la seua interacció en el discurs socialista. En darrer lloc, el capítol cinquè atén a la presència de l’americanisme, element transversal als discursos de nació espanyols, en la cultura política socialista. Finalment, durant la darrera part s’ha dut a terme un estudi de les seccions i opinions existents en la premsa socialista al voltant de l’esport, el cinema i la música, qüestió que es tracta al llarg de dos capítols. En darrer lloc, el capítol octau s’acosta a les campanyes electorals, municipals i generals, desplegades pel Partit Socialista des de l’any 1931 al 1936.