Áreas y estrategias de aprovisionamiento lítico de los últimos cazadores-recolectores en las montañas de Prades (Tarragona).

• Autores: María Soto
• Directores de la Tesis: Josep Vallverdú Poch (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2015
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Vaquero Rodríguez (presid.), Xavier Mangado Llach (secret.), Alain Turq (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Prehistoria
    • Ciencias auxiliares de la historia
      • Arqueología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • Aquesta tesis té com a objectiu la caracterització de la mobilitat i les estratègies de captació i gestió del sílex com a matèria primera de cinc assentaments prehistòrics als voltants de les Muntanyes de Prades (Tarragona, Catalunya). La realització de prospeccions, anàlisi petrogràfiques i físiques i químiques (mitjançant lupa binocular, anàlisis de làmines primes, EDS (SEM), DRX, µ-DRX i espectroscòpia Raman) i la determinació de l’abundància silícia al territori (SIG), han determinat la variabilitat de silicificacions, la seva disponibilitat i el grau d’explotació per part del darrers caçadors-recol·lectors. L’anàlisi dels conjunts de Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall i Picamoixons, amb seqüències des del Magdalenià superior final al Mesolític, i la distribució dels diferents tipus de sílex a la cadena operativa, han permès identificar els patrons de gestió d’aquestes roques. Tests estadístics multivariants han determinat la procedència geogràfica dels suports, establint els factors influents a l’aprovisionament i definint les rutes de mobilitat als diferents conjunts Les associacions de matèries primeres arqueològiques presenten correlacions positives amb la variabilitat de silicificacions mostrejades a les àrees pròximes als assentaments. Aquests resultats confirmen estratègies de captació coincidents amb els perfils de disponibilitat dels diferents sectors del territori, i plantegen: 1) un alt grau d’estabilitat a les dinàmiques de captació lítica dels jaciments, a nivell diacrònic; 2) diferències en l’explotació de matèries primeres entre els assentaments, que poden ser indicatives de patrons d’ocupació diferencial. L’estudi determina radis de mobilitat locals-regionals, similars als desplaçaments definits per al context del Tardiglacial europeu, i coherents amb un territori on els recursos lítics són abundants i predictibles, i presenten una extensió similar al rang anual residencial forager, determinat per l’etnologia.