Resumen de La metropolitanització a la plana de l’Alt Empordà exemple d’un nou model territorial a Catalunya
L’objectiu de la tesi ha estat analitzar l’evolució del model urbà i territorial, i dels diferents tipus d’assentaments que el conformen, en una àrea litoral com és la plana de l'Alt Empordà, entre els anys cinquanta del segle XX i fins a mitjans de la primera dècada del segle XXI, relacionant-la amb les dinàmiques de transformació socioeconòmica, i profunditzant en aspectes com els factors que expliquen les transformacions i el paper que adopten els diferents agents implicats en la dinàmica urbanística i territorial. Per assolir aquest objectiu s’ha fet servir una metodologia complexa, que ha combinat mètodes diversos, tant qualitatius com quantitatius, com l'anàlisi cartogràfica, l'anàlisi estadística i l’anàlisi a partir d’entrevistes. En primer lloc s’analitza un període temporal que comprèn des de l’inici dels anys cinquanta fins a mitjans dels anys noranta del segle XX. És així com es ressegueixen les importants transformacions experimentades pels assentaments en aquest període, en relació amb el turisme de masses de sol i platja, i els processos que es troben al darrere d’aquests canvis: creixement dels habitatges, desenvolupament de la infrastructura d’allotjament, etc. En segon terme, l’anàlisi empírica s’allarga per tal de comprendre un segon període temporal, que discorre entre els anys 1996 i 2006; un període molt curt, però caracteritzat per una elevada pressió urbanística i una forta alça constructiva. En un primer moment, s’analitzen les transformacions d’índole més física experimentades pels assentaments, i els processos socioeconòmics amb què estarien vinculades, i que denoten com se segueixen donant creixements a la costa, però també com es produeixen significatives transformacions a l’interior. Posteriorment s’examinen els factors que incideixen en la transformació dels assentaments ja existents i en l’aparició de nous creixements urbanístics en aquest període més recent: les noves manifestacions del turisme, els diferents fluxos migratoris que arriben a l’àrea, amb diferents procedències i motivacions, i les conseqüències de la dinàmica expansiva del mercat immobiliari. Així mateix, s’estudia el paper adoptat pels diferents agents que han intervingut en la dinàmica urbanística i territorial de l’àrea analitzada: les administracions, els agents privats que operen en el sector immobiliari, les entitats cíviques i els sectors econòmics tradicionalment més rellevants. Amb tots els treballs realitzats s’ha pogut veure com la creixent transformació del territori i l’augment de la complexitat en els usos del sòl que es detecta en aquesta àrea constitueix un bon exemple de les noves dinàmiques d'urbanització que es despleguen sobre els territoris de l'Europa mediterrània, en relació amb els processos de globalització de l'economia i l'augment dels fluxos de mobilitat. Aquestes dinàmiques tenen a veure amb les diferents relacions que s’estableixen entre àrees disperses i elements urbans diversos, i que assoleixen una geometria variable en funció de les diferents activitats i usos que s’estableixen sobre el territori. Estaríem parlant de la constitució d’una ciutat dispersa, conformada per elements de diferent índole, com ara ciutats grans i mitjanes, viles i pobles, creixements residencials i urbanitzacions, polígons industrials i àrees comercials o logístiques etc., de manera que el territori s’estructura cada cop més com una única unitat funcional, de la qual l’Empordà constitueix una peça més, connectada per complexos fluxos i interrelacions, i desenvolupada sota unes mateixes dinàmiques, comportaments i estils de vida.
