Resumen de La unitat dels catalans. Un estudi sobre la gènesi del significat en un ritual d’identitat col·lectiva: el cas de la invenció de les “foguerades patriòtiques” de Sant Joan
El dia 2 de juny de 1906, el periòdic local La Veu de Capellades publica una entusiasta crida sota el títol ¿Salutació Germanívola a tots els Catalans¿ amb la qual es convida a encendre fogueres als cims més enlairats de cada municipi la Nit de Sant Joan. Els promotors, ben conscients de la significació popular de les tradicionals fogueres santjoanenques, imaginen que dalt les muntanyes i en la fosca de la nit podran ser observades les unes a les altres de ben lluny i faran visible la unitat dels catalans en un acte de germanor. El ressò de la proposta per mitjans periodístics però també les circumstàncies polítiques d'aquest any i el següent per l'efervescència social de la coalició Solidaritat Catalana, fan que el nou ritual festiu i polític sigui un èxit. Les crides i les adhesions precedents, les cròniques posteriors dels fets i també algunes obres poètiques escrites per a l¿ocasió, mostren les intencions d'unes persones que volen canviar les coses, que demanen llibertat pel país, regeneració política i progrés, però que paradoxalment l'estan creant en aquest mateix moment ritual amb elements simbòlics antics i tradicionals que son els que el precedent període romàntic els ha proporcionat. Les Foguerades Patriòtiques, tal com se les anomena, esdevenen un ritual que possibilita en aquests moments la representació del discurs essencial de la Solidaritat Catalana però que també incorpora per primera vegada al Foc de Sant Joan els significats polítics que perduraran amb força cent anys després, sobretot amb l'empenta que li donarà un altre ritual polític i festiu, la Flama del Canigó, inventat mig segle més tard. En aquest sentit, aquesta tesi aporta una informació inèdita sobre el començament històric de la significació catalanista del foc de la Nit de Sant Joan. El foc, les muntanyes emblemàtiques de cada població i la nit santjoanenca són símbols de primera força que, com mostren els comentaris exegètics de l'època, arrosseguen significats de tota mena atès que formen part de molts àmbits i discursos: els mites clàssics i bíblics, la literatura, la litúrgia catòlica, el folklore romàntic..., llavors, no solament s'articulen per a donar el missatge renovador desitjat pels promotors de la festa sinó que també generen altres significats particulars i col·lectius. En definitiva, el procés ritual i les seves exegesis creen significats nous, molts dels quals inesperats. Aquesta evidència fa que la primera part d'aquesta tesi tracti teòricament el fenomen de la gènesi dels significats i l¿episodi històric de les Foguerades Patriòtiques en sigui finalment el cas de mostra. La proposta teòrica es basa en la idea de les realitats humanes com un procés submergit en la complexitat dels conceptes humans, inevitablement polisèmics, que formen part, en diverses posicions i mesures, de relats diferents. Aleshores, el desenvolupament de qualsevol discurs, ritualment o verbalment acaba parlant del propi discurs i, alhora, també parla de molts altres amb les quals comparteix conceptes o estructura discursiva. Aquesta semblança interna provocada per la interacció quotidiana de símbols o estructures simbòliques, genera el significat, la percepció íntima però també social, que les coses tenen sentit. Però aital relat no és sinó una baula més cap a la construcció de nous patrons discursius que provocaran, és clar, noves realitats significatives. Vet aquí l'eficàcia simbòlica. Les Foguerades Patriòtiques inventades el 1906 no solament van fer real la nació, que es va fer visible alhora i per a tothom, sinó que va generar moltes altres vivències socials posteriors, ben reals totes.
