Technology of large flake acheulean at lalitpur, central india

• Autores: Neetu Agarwal
• Directores de la Tesis: Robert Sala Ramos (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2014
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Claire Simone Marie Gaillard (presid.), Fernando Díez Martín (secret.), Deborah Barsky (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Prehistoria
    • Ciencias auxiliares de la historia
      • Arqueología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Aquesta tesi es proposa d’estudiar l’Aixelià a Lalitpur, Índia Central, sota l’òptica del context del jaciment, el procés de formació del jaciment i l’organització tecnològica duta a terme pels hominins. Pretén comprendre els trets característics de l’organització tecnològica aixeliana al jaciment de Lalitpur. S’ha dut a terme mitjançant l’anàlisi del conjunt complet recuperat en el jaciment i no només focalitzant-la en els bifaços com a “fòssil tipus” de l’Aixelià com s’ha fet tradicionalment. En aquest sentit, s’ha emprat l’aproximació pròpia de l’anàlisi de la cadena operativa per comprendre l’organització tecnològica completa des de l’obtenció de la matèria primera, a la reducció dels nuclis, la producció de les ascles, llur modificació en eines configurades, l’ús, el reavivat, el seu abandonament i l’alteració en el decurs de processos post-deposicionals. També s’han tingut en compte atributs quantitatius per permetre les comparacions amb altres conjunts. Com que el conjunt va ser recuperat en contextos pròxims a la superfície, s’han emprès també estudis detallats del context del jaciment i dels processos de la seva formació a fi de confirmar la integritat del conjunt. El tipus de matèria primera ha estat sovint considerat com un factor important que afecta les eines de pedra, sobretot des del moment en què el conjunt està manufacturat principalment en granit. Per aquesta raó, s’han dut a terme estudis detallats de la matèria primera. Per acabar l’Aixelià de Lalitpur ha estat comparat amb d’altres conjunts ben estudiats de l’Índia, Àfrica i Europa a fi de situar l’Aixelià indi en un context global. L’estudi de l’organització tecnològica dels hominins aixelians de Lalitpur ha servit per a deduir-ne una imatge entenedora de la variabilitat tecnològica de les eines de pedra dels hominins aixelians. Ha ajudat en una redefinició de l’Aixelià de l’Índia i en la seva situació en un context global. A més ha servit per clarificar el concepte de “Aixelià de Grans Ascles” i les implicacions comportamentals d’aquesta tecnologia. També ha destacat la importància dels jaciments “de superfície” en l’estudi del Paleolític inferior, especialment a l’Índia i ha mostrat la importància dels estudis de la formació dels jaciments en la comprensió de les característiques dels jaciments paleolítics.