Resumen de La psicoteràpia dinàmica de grup, realitzada a l’atenció primària, dirigida a pacients amb símptomes depressius: un estudi de procés
Les psicoteràpies dinàmiques de grup no han estat suficientment avaluades i no hi ha estudis que avalin la seva eficàcia quan són practicades en l’àmbit de l’atenció primària de salut. S’ha de tenir en compte que més del 70% dels pacients amb problemes de salut mental són atesos exclusivament pel metge de família. Per altra banda, els estudis de procés de les psicoteràpies de grup dinàmiques poden aportar nous coneixements sobre la tècnica d’intervenció per part dels terapeutes i les indicacions de les psicoteràpies de grup. Objectius generals Estudiar el procés de les psicoteràpies dinàmiques a partir de les psicoteràpies realitzades en centres d’atenció primària. Objectius específics 1r. Avaluar l’eficàcia de la psicoteràpia de grup dinàmica dirigida a pacients amb símptomes depressius, seleccionats pels metges de família per seguir el tractament. 2n. Millorar el coneixement sobre els microprocessos que es produeixen en una psicoteràpia de grup per trobar identificadors de canvi en l’evolució del tractament. Material A partir d’un total de 115 pacients amb símptomes depressius admesos en l’estudi, es van assignar 70 pacients per realitzar una psicoteràpia de grup durant 9 mesos (37-39 sessions) amb una freqüència setmanal. Els altres 40 pacients van ser assignats a un grup control per fer-ne la comparativa. Els 70 pacients que van seguir la psicoteràpia es van distribuir per fer el tractament en 8 grups estratificats per edats. Les psicoteràpies van ser conduïdes per un psiquiatre expert en psicoteràpia dinàmica de grup. Les sessions es van gravar en DVD per poder fer una anàlisi de les transcripcions de les sessions. Mètode. Per al 1r objectiu, es va avaluar l’estat clínic dels pacients amb les escales d’ansietat i depressió de Hamilton (HARS) i (HDRS) i el qüestionari de qualitat de vida SF-12, amb les subescales component físic (CF) i component mental (CM). Es van comparar els resultats abans i després del tractament i es va fer la comparativa entre el grup de les psicoteràpies i el grup control. Els resultats van ser sotmesos a l’anàlisi estadística corresponent. La grandària de l’efecte es va calcular amb la d de Cohen. Per al 2n objectiu, es va utilitzar la Grounded Theory com a sistema d’anàlisi qualitativa, amb estudis repetits sobre el contingut d’una mostra convenientment seleccionada de 9 sessions d’un dels 8 tractaments, per trobar elements destacables que donessin compte de l’evolució dels pacients. Resultats Per a l’objectiu 1r, i en relació amb el grup control, les anàlisis estadístiques mostren diferències significatives en tots els ítems a favor de les psicoteràpies de grup: 10,57 punts en l’escala HARS i de 7,63 en l’escala HDRS. D’altra banda, la grandària de l’efecte (effect size) és alta, d= 1,25 i d=1,23 per a l’ansietat i la depressió respectivament. Els canvis en el SF-12 són moderats-alts (CF d = 0,45 i CM d = 0,64). La taxa de remissió de la depressió és del 42%. Per al 2n objectiu, destaquen els temes de la incorporació del factor temps en el discurs dels pacients, en qui s’observa un increment progressiu en el decurs del tractament, i de l’ús de les metàfores. Conclusions Els resultats sobre l’eficàcia de la psicoteràpia dinàmica de grup per a pacients amb símptomes depressius, seleccionats per fer el tractament pel metge d’atenció primària, indiquen que aquest és un model d’intervenció útil i factible. La utilització progressiva del factor temps detectat en l’expressió verbal dels pacients en el curs de la psicoteràpia mostra com la introjecció d’aquest element pot ser un indicador de l’evolució dels pacients. Les metàfores expressades en grup tenen un gran valor terapèutic.
