Resumen de Tractament de la leucèmia i el limfoma de Burkitt associats a la infecció pel VIH. Resultats de dos protocols prospectius.
Albert Oriol Rocafiguera
Introducció i objectius. El tractament citostàtic intensiu ha millorat el pronòstic de la leucèmia i limfoma de Burkitt (BL), tanmateix es considera que la BL associada a infecció pel VIH té un mal pronòstic. El protocol PETHEMA-LAL3/97 va estar dissenyat per establir si la resposta al tractament i la supervivència dels adults amb BL eren comparables en pacients infectats i no infectats pel VIH. El protocol LAL3/LB04 PETHEMA va explorar si l’addició de rituximab a la quimioteràpia tenia un impacte en l’eficàcia i en la toxicitat en pacients infectats pel VIH. Diseny i mètodes. Els pacients van estar diagnosticats i tractats de forma uniforme i les dades recollides de forma prospectiva. La primera anàlisi del protocol PETHEMA-LAL3/97 va incloure cinquanta-tres pacients amb BL en estadi avançat. La segona anàlisi va extendre el temps de seguiment de pacients VIH-positius per aclarir el paper del tractament retroviral d’alta eficàcia (TR) en la supervivència d’aquests pacients. El protocol següent (LAL3/LB04) va avaluar trenta-sis pacients, estratificats en funció de la presència o no d’infecció pel VIH. En les tres anàlisis, es va documentar la resposta al tractament, la supervivència i la toxicitat en funció de la presència d’infecció pel VIH. Resultats. Primera anàlisi: No s’observaren diferències en la tasa de respostes completes (RC) entre pacients VIH-negatius (77%) o VIH-positius (71%). La supervivència global (SG) a dos anys va estar del 51% (intèrval de confiança –IC95%, 38%-64%) per als 53 pacients. La supervivència lliure de malaltia (SLM) a 2 anys per als 40 pacients que van obtenir la RC va estar del 60% (IC95%, 45%-75%). No es van trobar diferències en funció de la presència o no d’infecció pel VIH. Els pacients VIH positius que van rebre TR van mostrar tendència a tenir una SLM significativament millor (p=0.051). Segona anàlisi: Es van incloure nou pacients (47%) que no havien rebut tractament o havien abandonat el tractament antiretroviral, 5 que ja el prenien prèviament al diagnòstic de BL i 4 que el van començar junt amb el tractament quimioteràpic. Tretze pacients (68%) van assolir la RC, la SG i la SLM per als pacients en RC a dos anys van estar del 46% (IC95%, 28%-64%) i del 71% (IC95%, 45%-94%) respectivament. La SG dels pacients en resposta al tractement antiretroviral (85% a 2 anys; IC95% 55%-98%) i dels no respondedors (27% a 2 anys; IC95% 3%-52%) van estar significativament millors per al primer grup (p=0.035). Tercera anàlisi: Dinou dels pacients (53%) eren VIH-positius. Les seves característiques eren comparables a les dels pacients immunocompetents. Les tases de RC van estar del 88% i 84% respectivament per VIH-negatius i VIH-positius. El segon grup presentà una incidència superior de mucositis grau 3-4 (27% enfront 7% dels cicles, P = 0.0005) i d’episodis infecciosos greus (26% enfront 8%, P=0.0025). Tanmateix no s’observaren diferències estadísticament significatives en SG a 2 anys (82%, IC95% 65%–99% i 73%, IC95% 54%–92%, respectivament) ni SLM a 2 anys (93%, IC95% 82%–99% i 87%, IC95% 72%–99%, respectivament). Interpretació i conclusions. Els estudis confirmaren la factibilitat i efectivitat del tractament intensiu en pacients amb BL associada a infecció pel VIH amb resultats similars als de la població immunocompetent. Provaren que la resposta al tractament antiretroviral prolonga la SG en aquests pacients i mostraren la seguretat del tractament immunoquimioteràpic en pacients infectats amb eficàcia similar a la dels pacients immunocompetents.
