Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Comportament de l'aigua subterrània a la vall Salada de Cardona

  • Autores: Josep Font i Soldevila
  • Directores de la Tesis: Josep Maria Mata Perelló (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2007
  • Idioma: catalán
  • ISBN: 978-84-691-0761-4
  • Depósito Legal: B.11158-2008
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: TDX
  • Resumen
    • Aquest treball tracta dels diferents comportaments que ha tingut laigua subterrània a la vall Salada de Cardona i en el seu aiguabarreig amb el riu Cardener. Aquest riu, ha arribat a ser problemàtic per les seves conseqüències ambientals i de potabilitat en les xarxes públiques de Barcelona i làrea metropolitana.

      La vall Salada és un impressionant aflorament de materials salins en forma de diapir, en el qual hi ha diferents aportacions daigua superficial i subterrània. La dissolució dels materials salins per laigua dolça és el primer motor que altera la fisonomia de la Muntanya de Sal i també la morfologia de la vall. Tant laigua superficial com la interna han provocat esfondraments dels materials superiors a manera de bòfies. En tota aquesta dinàmica de dissolució dels materials salins, hi ha un procés de protecció natural amb la salmorra resultant, que actua sempre que no hi ha un flux exterior prou important per retirar-la. Daquesta manera, en les zones amb materials salins, propenses a la dissolució per laigua, es forma una capa de salmorra a les parts baixes, a manera de cubeta autoprotegida en la base.

      Els fets més importants pel que fa al comportament de laigua subterrània a la vall Salada han estat les entrades daigua a la mina. En la darrera i més greu entrada daigua a la mina Las Salinas (14 de març de 1998), lalteració dels materials salins situats sobre la mina es va anar estenent i aprofundint fins a interceptar el sostre de la cavitat subterrània a uns 50 metres de la superfície. Però hi havia un lleuger llindar entre les cubetes dalteració i la del riu Cardener. Una vegada desprotegit aquest llindar per lescolament de les salmorres residuals, les aigües dolces dissolen aquesta barrera natural i arriba un moment (a principis de gener del 1999) que les aigües del riu Cardener es desplacen cap a linterior de la mina seguint el gradient més favorable. Afortunadament, durant els darrers mesos lAdministració safanyà a construir un túnel pel riu, de manera que sanul·là el meandre del Cardener al seu pas pels materials salins de la vall Salada.

      Posteriorment a la construcció del túnel de derivació del Cardener, i amb el consegüent bombeig cap al col·lector, sembla que shagi trobat la solució gairebé definitiva a la salinització de laigua del riu. Però el cabal que recull la bomba al fons de la mina, més aviat sembla que augmenta. Es fan hipòtesis daltres possibilitats de recàrrega a laqüífer pels laterals del diapir. Shan fet mesures de georesistivitat elèctrica i es poden obtenir dades de pous als laterals del diapir i dins la llera antiga del riu;això permet demostrar que encara entren cabals similars als que es bombegen a linterior de la mina.

      A partir daquestes dades es reconstrueix el futur hidrogeològic de la vall Salada. Així doncs, es creuque aquest cabal residual que entra a la vall serà cada vegada més gran, pel fet que laigua dolça dissoldrà cada vegada més el llindar dels laterals. Llavors sesdevindrà un gradient més accentuat, cosa que produirà esfondraments per falta de material als laterals. Daltra banda, si algun dia deixa de funcionar la bomba, el nivell de salmorra de linterior de la mina pujarà fins al nivell natural de la antiga llera del riu. En aquesta zona es podrà formar per dissolució un llac daigua salada. Segurament, a més llarg termini, a escala geològica, la pujadadiapírica dels materials salins més el sobrepès de la salmorra frenaran progressivament lavenç daquest procés i es podrà tornar a tenir unes condicions similars a les que la vall Salada havia tingut.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno