Resumen de Desigualtats en salut en un marc integrat de gènere, classe social i treball
- català
Objectiu: Analitzar limpacte de les desigualtats de gènere i de classe relacionades amb el treball en lestat de salut de les dones i els homes de 25 a 64 anys.
Mètodes: Tres dels cinc estudis inclosos en aquesta tesi han estat basats en lEnquesta de Salut de Catalunya de 1994 i constitueixen una trilogia que analitza les desigualtats des de tres mirades: la que analitza les diferències en lestat de salut entre les dones ocupades i les mestresses de casa; la que analitza lefecte de la doble jornada en lestat de salut sobre la salut de les dones i els homes i, finalment, la que compara les diferències de gènere en limpacte de latur sobre lestat de salut mental i examina el paper dels rols familiars. A més, hi ha dos estudis addicionals, un basat en lEnquesta de Salut de Terrassa de 1998 i laltre en la Encuesta Navarra de Condiciones de Trabajo de 1997 sobre les diferències de gènere en limpacte de la doble jornada. Lanàlisi estadística sha basat fonamentalment en lajust de models de regressió logística multivariats separats pel sexe i, en el cas dels estudis basats en lEnquesta de Salut de Catalunya, també per la classe.
Resultats: Es demostra que globalment la incorporació de les dones al mercat de treball sembla tenir un efecte positiu sobre el seu estat de salut però lefecte invers en estils de vida relacionats amb el fet de disposar de temps lleure. Aquesta manca de temps lleure estaria associada a les dificultats per compaginar vida laboral i familiar, sobretot entre les dones de classes més desfavorides en les què limpacte de la doble jornada sobre la salut que en absolut afecta els homes és superior que entre les dones més privilegiades. De fet, per a les dones que han de compaginar vida laboral i familiar, es demostra que disposar duna persona contractada per a les feines de la llar té un efecte protector en la seva salut percebuda. Finalment, es demostra que perdre el treball remunerat té més impacte sobre la salut mental dels homes, però no per la menor implicació de les dones en el treball remunerat sinó per la seva major responsabilitat en la unitat familiar que actuaria com element protector.
Conclusions: Lanàlisi de les desigualtats en salut requereix la integració dels marcs de gènere i de classe i, en el cas de la població de 25 a 64 anys, del paper del treball remunerat i del domèstic. Els determinants socials de lestat de salut de les dones i els homes són diferents i en gran mesura estan determinats per la interaccions amb la classe social i els treballs.
- English
Objective: To analyse the impact of gender and class inequalities related to work in the health status of women and men aged 25-64.
Methods: Three of the five studies are based on the 1994 Catalonian Health Survey and constitute a trilogy that analyse health inequalities from three points of view: the health differences between female workers and full-time homemakers; the comparison of the effect of combining job and family responsibilities between women and men and, finally, the analysis of gender differences in the impact of unemployment on mental health and additionally examines de role of family responsibilities. Moreover, two additional studies based on the 1998 Terrassa Health Survey and on the 1997 Navarra Working Conditions Survey further analyse the gender differences in the impact of combining job and family demands on health. Statistical analysis has been based on the adjustment of multivariate logistic regression models separated for sex, and in the studies based on the Catalonian Health Survey, also by social class.
Results: Women entrance into the labour market has had an overall positive impact on their health but a reverse effect on lifestyles related to leisure time. The lack of leisure time is related to the difficulties for combining job and family responsbilities, primarily among less favoured women. In this group the impact of the double burden that does not affect mens health - is higher than among more privileged women. In fact, among women who have to combined job and family demands, hiring a domestic worker is protective for their self-perceived health status. Finally, we have demonstrated that loosing a job have a higher impact on males mental health, but it seems that this is not related to the lower attachment of women to the labour markers, but to their higher involvement on family responsibilities that buffers the impact of unemployment.
Conclusions: The analysis of gender inequalities in health requires the integration of the gender and social class frameworks and, among people aged 25-64, also of that of work. Social determinants of health status of women and men are different and, to a great extent, they are determined by the interactions with social class and work.
