La Música a la collegiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa: 1714-1808. Dades documentals per a la seva reconstrucció amb una aproximació al repertori litúrgic conservat

• Autores: Glòria Ballús i Casòliva
• Directores de la Tesis: Antonio Ezquerro Esteban (dir. tes.), María del Carmen Gómez Muntané (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2006
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Bonastre (presid.), Marc Heilbron (secret.), Carlos Villanueva Abelairas (voc.), Alfredo Vicent López (voc.), Josep Pavia i Simó (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • Manresa, ciutat mitjana de Catalunya, important pels seus esdeveniments històrics; lesglésia de Santa Maria de la Seu, nucli central on si celebraven les festivitats i commemoracions rellevants, a més de la seva litúrgia diària; i dues dades estratègicament escollides 1714-1808 (final de la guerra de Successió i principi de la guerra del francés) són els tres punts sobre els quals es basa la tesi, amb linterès de mostrar la quotidianitat musical, daquests quasi cent anys, per arribar a unes conclusions extrapolables a altres ciutats semblants de Catalunya.

    Consta de dues parts:

    1a.- Documentació històrica, a partir dels documents conservats, que compren dos apartats:

    a.- La transcripció de tres manuscrits inèdits de Joaquim Sarret i Arbós (*1853;1935) que donen informació de la música a Manresa, de la capella de música i dels organistes de la Seu de Manresa.

    b.- La transcripció dinformació a lentorn de la música a la Seu de Manresa a través de diferents llibres conservats a lArxiu Històric de la Seu: A través dacords: (Concòrdia del Tauler, Consueta del paborde Jacint Romanyà, Noticies de la Comunitat, Deliberacions del Capitols de Canonges, Resolucions de la Comunitat de Beneficiats); i a través dels pagaments i despeses (pòlisses de salaris, comptes de quotidianes distribucions, de terces dels residents; i danotacions en altres llibres (eixides de carnisseria, confraria de la Minerva, confraria de les Santes Ànimes, visites dels bisbes).

    Incloc, també, una relació dels manuscrits musicals conservats a lArxiu de de la Seu, que pertanyen a aquest periode, que fan un total de 191 obres.

    2ª.- Documentació musical a través de deu partitures, per donar a conèixer la música que sinterpretava a Manresa, oferir un nou material musica inèdit i mostrar models de treball amb exemples concrets.

    Les deu partitures, seleccionades segons diferents criteris, mostren a sis compositors: Jaume Balius, Salvador Dachs, Josep Masvasí, Caietà Mensa, Pere Antoni Monlleó i Joan Petzí, dels quals hi incloc una extensa biografia.

    Són composicions, totes en llatí, per ser utilitzades en un context litúrgic; amb forma polifònica, a excepció duna que alterna la polifonia amb el cant pla.

    Cada un daquests manuscrits musicals, està transcrit amb la partitura i les particelles corresponents, amb una anàlisi de les tècniques compositives i la comparació o relació -no exhaustiva- amb altres de semblants daltres compositors internacionals de la mateixa època, com Domenico Scarlatti (*1685; 1757), Giovanni Pergolesi (*1710;1736), Joseph Haydn (*1732; 1809), Luigi Boccherini (*1743; 1805), Johann Sebastian Bach (*1685; 1750), Wolfgang Amadeus Mozart (*1756; 1791), Charles Theodore Pachelbel (*1690; 1750), Antonio Vivaldi (*1678; 1741) i Antonio Salieri (*1750; 1825).

    Aquestes partitures, enteses com a una selecció significativa, mostren la forma de compondre dels músics daquesta época, on predomina la seva funcionalitat i demostren eficàcia i utilitat per a locasió per a la qual varen ser realitzades.

    La finalitat daquesta tesi ha estat principalment donar a conèixer unes partitures perquè puguin ser interpretades. A més, la voluminosa documentació a lentorn del fet musical ofereix un ampli fons inèdit que pot servir de consulta o com a base a altres investigacions i així ampliar els estudis i treballs dinvestigació ja realitzats; i tot això encaminat a conèixer la música del segle XVIII a Catalunya.

    _________________________________________________ Manresa, medium-size Catalan town, important due to its historical events; Santa Maria de la Seu church, central nucleus where outstanding festivities and commemorations were celebrated, as well as its own everyday liturgy; and two strategically chosen dates 1714-1808 (end of the Succession war and beginning of the French war, guerra del francès) are the three subjects on which the thesis is based, together with the concern for showing the musical daily nature, of those almost a hundred years, in order to draw some comparable conclusions to other similar Catalan towns.

    It consists of two parts:

    1a.- Historical research, from preserved documents, which comprises two sections:

    a.- The transcription of three unpublished manuscripts by Joaquim Sarret i Arbós that give information about music in Manresa, the music choir and organists in La Seu de Manresa.

    b.- The transcription of information about music in La Seu de Manresa by means of preserved books from La Seu historical archive: through agreements (Concordia del Tauler, Consueta del paborde Jacint Romanyà, Notícies de la Comunitat, Deliberacions del Capítols de Canonges, Resolucions de la Comunitat de Beneficiats); and through payments and expenses (salary certificates, accounts of quotidian distributions, resident taxes); and notes taken from other books (meat market records, Minerva brotherhood, Santes Ànimes brotherhood, bishop visits). I also include a list of the musical manuscripts preserved in La Seu archive, which belong to that period, which make up a total number of 191 works.

    2a.- Musical research by means of ten scores, to make the music that was interpreted in Manresa known, to offer a new unpublished musical material and show models of work together with particular examples. Those scores, chosen according to different criteria, show six composers: Jaume Balius, Salvador Dachs, Josep Masvasí, Caietà Mensa, Pere Antoni Monlleó i Joan Petzí, of whom I include full biographies. They are compositions, all of them in Latin, that were conceived to be used in a liturgical context; in polyphonic form, except for one that uses both polyphony and plainsong alternately.

    Each of those musical manuscripts, has been transcribed with its score and respective parts, with an analysis of the composing techniques and comparison or relationship not exhaustive- to other similar international composers of the same time, such as Domenico Scarlatti (*1685; 1757), Giovanni Pergolesi (*1710; 1736), Joseph Haydn (*1732; 1809), Luigi Boccherini (*1743; 1805), Johann Sebastian Bach (*1685; 1750), Wolfgang Amadeus Mozart (*1756; 1791), Charles Theodore Pachelbel (*1690; 1750), Antonio Vivaldi (*1678; 1741) and Antonio Salieri (*1750; 1825).

    These scores, regarded as a remarkable selection, show how musicians used to compose during that time, where their functional nature prevails showing great efficacy and usefulness in the occasions for which they were made.

    The aim of this thesis has mainly been to have a number of scores come to light so that they can be interpreted. Apart from that, the great volume of documents about the musical fact offers a wide unpublished fund that can be used as a work of reference or as a basis for other studies and thus, do further research from that already done and as a result, get to know the music of the 18th C in Catalonia in greater depth.