Variabilitat de la xarxa LexA en els bacteris
- Autores: Jordi Cuñé Castellana
- Directores de la Tesis: Jordi Barbé García (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2006
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Juárez Giménez (presid.), Montserrat Llagostera Casas (secret.), Jordi Mas i Gordi (voc.), Jesús García Gil (voc.), Mónica Jara Ramírez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
El sistema SOS és una xarxa multigènica sota el control negatiu del repressor LexA, amb importància vital per a la supervivència cellular ja que la seva desrepressió es dóna quan la cèllula presenta danys en el material genètic que poden ser transmesos a la descendència. Aquest fet, junt amb la seva amplia distribució en el domini Bacteria ens presenten el coneixement del seu funcionament en els diferents grups com una eina filogenètica idònia.
Per a tal fi, i com a fil conductor daquest treball, és va procedir a lestudi del reguló LexA a Dehalococcoides ethenogenes, un bacteri verd no sulfurós; Magnetococcus sp. soca MC-1,un bacteri magnetotàctic; i Leptospira interrogans serovar Lai, la primera espiroqueta amb un lexA identificat. Per a tal es va procedir a la clonació i purificació del gen lexA de cada un dells i a la purificació del seu producte.
En el primer dells es va definir la caixa dunió de LexA (AGAACN4GTTCT), comprovant a partir della els seus vincles amb els bacteris grampositius, així com la no regulació del gen recA, considerat com a canònic, pel mateix.
A Magnetococcus sp. soca MC-1, la caixa SOS descrita fou GTTCN7GTTC. Fins el moment, aquest microorganisme es trobava ubicat dins la subclasse Alfa del Proteobacteris, però tant el coneixement del motiu dunió del seu LexA com els gens que integraven el reguló, ens el mostren com una branca estretament relacionada amb aquesta classe, però clarament independent.
A Leptospira interrogans serovar Lai, el resultat fou sorprenent, ja que la caixa SOS daquest microorganisme, la varem haver didentificar a partir de la regió promotora de recA, ja que no era present en la de lexA, esdevenint així el primer exemple en el que LexA no autoregula la seva expressió. Aquesta dada així com el fet de no poder detectar cap altre gen sota el seu control, ens mostren Leptospira, com un pas entremig en la tendència evolutiva seguida en les espiroquetes de perdre el seu gen lexA.
Els següents articles es presenten a la secció dannexes, i en ells es descriuen i discuteixen els resultats sobre els quals està basada aquesta tesis.:
I. Fernandez de Henestrosa, A.R., J. Cuñé, I. Erill, J.K. Magnuson, i J. Barbé. 2002. A green nonsulfur bacterium, Dehalococcoides ethenogenes, with the LexA binding sequence found in gram-positive organisms. J. Bacteriol. 184(21): 6073 - 6080.
II. Fernandez de Henestrosa, A.R., J. Cuñé, G. Mazón, B.L. Dubbels, D.A. Bazylinski, i J. Barbé. 2003. Characterization of a new LexA binding motif in the marine magnetotactic bacterium strain MC-1. J. Bacteriol. 185: 4471 - 4482.
III. Cuñé, J., P. Cullen, G. Mazon, S. Campoy, B. Adler, i J. Barbé. 2005. The Leptospira interrogans lexA gene is not autoregulated. J. Bacteriol. 187: 5841 - 5845.
