Estudi de leficàcia dun programa dentrenament cognitiu de les funcions executives amb persones que pateixen esquizofrènia
- Autores: Gemma Espel Trías
- Directores de la Tesis: Adolfo José Jarne Esparcia (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2007
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Forns-Santacana (presid.), Maribel Peró Cebollero (secret.), Guillem Feixas Viaplana (voc.), Juan Bello López (voc.), Carolina Palma Sevillano (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Hi ha nombrosos estudis que fan constar la diversitat de déficits cognitius que pateixen les persones amb esquizofrènia. Aquests déficit es troben en diverses àrees (atenció, llenguatge, memòria i especialment les funcions executives = FE), i conseqüentment afecta al funcionament de la vida diària daquestes persones.
Muñoz i Tirapu (2001) definiren la síndrome disexecutiva com una constel.lació dalteracions cognitiva-conductuals relacionades amb lafectació de les FE i que en persones amb esquizofrènia afecta als següents elements: dificultat per centrar-se en una tasca i finalitzar-la sense un control ambiental extern; presència dun comportament rígid, perseverant i en ocasions amb conductes estereotipades; dificultats en lestabliment de nous repertoris conductuals juntament amb una absència destratègies operatives, de creativitat i amb una mancança de flexibilitat cognitiva. Entre els diferents models de rehabilitació, hi ha autors com (Roder i cols. 1996) que proposen models integradors (programa ITP) suggerint un programa terapèutic tenint present la influència interactiva de les variables biològiques, cognitives i ambientals.
Els objectius generals daquest estudi són: avaluar leficàcia del programa dentrenament cognitiu de les funcions executives i el manteniment dels resultats obtinguts després del programa al cap de sis mesos dhaver finalitzat aquest. Els criteris dinclusió dels subjectes a lestudi són: diagnòstic desquizofrènia (DSM-IVTR).
La mostra estava formada per 19 subjectes: el grup destimulació cognitiva (GEC) amb 12 pacients i el grup control (GC) format per 7 pacients. Els dos grups només es diferenciaven perquè en el grup GEC es va aplicar el programa dentrenament cognitiu de sis mesos, i el grup GC no va rebre cap tipus de programa terapèutic.
Es va administrar a tots els subjectes tres avaluacions cognitives aplicant les mateixes proves en tres moments diferents (la primera avaluació: abans diniciar el programa, la segona avaluació que sadministrava immediatament després dhaver finalitzat el programa, i la tercera avaluació administrada sis mesos després dhaver finalitzat els sis mesos de programa dentrenament cognitiu). Les proves consistien en diferents mesura davaluació, entre daltres, de la qualitat de vida, simptomatologia, rendiment executiu i funcional (DEX, PANSS, QLS, Test of Porteus, Tower of London i WCST).
El programa dentrenament de sis mesos de duració administrat al grup GEC consistia en tres fases: la primera fase estava formada per exercicis de raonament abstracte i formació conceptual; la segona fase per tasques de planificació i seqüenciació de diverses accions; i la tercera consistia en la resolució de problemes reals dels pacients.
Els resultats obtinguts mostra efectivitat en el programa dentrenament cognitiu de les funcions executives, i en concret, en el raonament conceptual i abstracte, planificació i seqüenciació, i resolució de problemes. Aquesta millora es manté sis mesos després dhaver finalitzat el programa.
Probablement els efectes obtinguts en el programa han generat una influència positiva en la disminució de la simptomatologia i un augment en el rendiment funcional executiu i de qualitat de vida.
" SUMMARY:
Study of the efficacy of an executive training program (ETP) applied to people with schizophrenia TEXT:
It was carried out/applied a cognitive training program to schizophrenic people. Muñoz i Tirapu (2001) defined the disexecutive syndrome in reference to the fact that these patients have difficulties in concentrating on an activity, in planning and in having lack of creativity and mental flexibility. Some authors propose integrating models (Roder et al. 1996). Following this approach, this training program of the executive functions has been developed (ETP). The objectives of this study were two: firstly to evaluate the efficiency of an ETP applied to people with schizophrenia and secondly to evaluate the maintenance of the results after the program.
To people with schizophrenia were divided into two groups (19 patients): the cognitive training group (CTG) (12 patients) and the control group (CG) (7 patients). All subjects underwent three cognitive evaluations (initial, 6 months and 12 months) that assessed symptoms, quality of life, functional performance and executive functions. The tests carried out, among others, were: DEX, PANSS, QLS, Test of Porteus, Tower of London and WCST.
The ETP lasted 6 months and included exercises of planning, problem solving and abstract reasoning. For example, several exercises of planning (journeys, culinary dishes and some other sequential actions), and reasoning exercises about daily life situations and problem-solving training The CTG obtained better scores immediately after the ETP. The patients of this group partially maintained these results in the evaluation done 6 months after the finishing of the program. These positive results are mainly observed in the capacity of planning, mental flexibility, abstract reasoning and problem solving. An improvement was also observed in the rest of parameters that were evaluated.
The results show the effectiveness of the cognitive training program that not only appeared immediately after the program, but with the 12 months followup.
The effects of the ETP may have had a positive influence in the decreased of the schizophrenic symptomathology and, therefore, an increase of quality of life and functional performance. "
