Effects of mechanical stimuli of vibration and stretch on airway epithelial cells
- Autores: María Ferranda Puig Cotado
- Directores de la Tesis: Ramón Farré Ventura (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2007
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Bermúdez Mas (presid.), Mar Rotger (secret.), Daniel Isabey (voc.), Raimon Jané Campos (voc.), Antoni Artigas Raventós (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Les cèllules estan exposades a diferents estímuls mecànics al llarg de la seva vida. Actualment saccepta que les forces mecàniques juguen un paper important en funcions crítiques cellulars com ara la proliferació, diferenciació, mobilitat cellular, apoptosi, síntesi de proteïnes i DNA i expressió gènica, entre daltres. Les cèllules pulmonars estan exposades a forces mecàniques derivades de la respiració, flux sanguini i tensió superficial. En concret, les cèllules epitelials que envolten les vies aèries estan exposades a forces de tensió i compressió durant el cicle respiratori. Per altra banda, forces anormals exercides sobre teixits pulmonars contribueixen a moltes situacions patològiques. Així, per exemple, la deformació mecànica indueix la proliferació de cèllules epitelials alveolars, jugant un paper important en el manteniment de la integritat de lepiteli especialment durant processos de reparació després de dany pulmonar. Durant laplicació de diferents estratègies de ventilació mecànica, tractament bàsic en els pacient amb dany pulmonar agut (ALI) i la seva forma més severa, el síndrome dafecció respiratòria aguda (ARDS), sha observat un augment en la producció de mediadors inflamatoris com la trombina i el trencament de la barrera alveolocapillar que contribueix en el dany pulmonar induït pel ventilador i en la formació dedema pulmonar. Un altre exemple de forces mecàniques exercides sobre el teixit respiratori, i en concret en la via aèria superior, és linduït pel ronc, el qual té lloc quan el teixit de la via aèria superior es relaxa i comença a vibrar. Aquesta situació és experimentada típicament per pacients que pateixen apnea/hipoapnea o la síndrome de resistència en la via aèria superior. Actualment hi ha evidències fisiològiques i histològiques, i estudis moleculars que exhibeixen inflamació en pacients amb trastorns respiratoris de la son.
En aquesta tesi s'ha estudiat el paper de diferents estímuls mecànics en dues condicions patològiques. En un cas sha estudiat com la vibració pot induir una resposta inflamatòria en cèllules epitelials bronquials a través de la sobreexpressió de la citoquina IL-8. Més concretament, sha dissenyat un novedós model experimental que ens permet tastejar si laplicació dun estímul mecànic vibratori amb una freqüència i amplitud similars a les sofertes pels teixits de la via aèria superior quan es ronca és capaç dinduir una desposta inflamatòria a nivell cellular. Lestudi sha focalitzat en avaluar si la vibració dispara una resposta inflamatòria caracteritzada per la sobreexpressió dinterluquina 8 (IL-8) a través de les vies de senyalització de la proteïna kinasa activada per mitògen (MAPK), tal com suggereix quan les cèllules estan subjectes a una deformació del substrat. Laltre estudi sha centrat en estudiar com un estímul mecànic de deformació o estirament juntament amb un mediador inflamatori, en aquest cas la trombina, poden alterar les propietats mecàniques de les cèllules epitelials i contribuir al trencament de la barrera alveolocapillar agreujant la formació dedema pulmonar
