Resumen de Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local
El punt de partida daquesta tesi de Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local és un fet concret i acceptat per la historiografia: la important arribada de mestres estrangers a Catalunya durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del segle XVI. Efectivament, el període del gòtic internacional havia afavorit la arribada dartistes procedents dEuropa septentrional a la Península; en territoris catalans, acabada la guerra civil (1462-1472) sintensifica larribada daquests mestres. Aquesta circumstància, sumada a la profunda crisis que ha provocat el conflicte bèllic condiciona la producció de grans obres dart realitzades per artistes locals que podrien caracteritzar aquest període.
El Llibre de lObra de la catedral de Barcelona, conservat a lArxiu de la mateixa catedral, buidat sistemàticament des de el 1443 fins el 1511, ha estat la principal font dinformació daquest treball. Aquest document ens ha permès matisar la presència a la catedral de Barcelona de la família Claperós i concretar la seva intervenció, tant al claustre i la sala capitular com a lentrada occidental de la catedral.
Així mateix, també el Llibre de lObra ens ha permès analitzar lactivitat del mestre imaginaire alemany Miquel Luch (Lochner), parcialment coneguda per la historiografia i que finalment ens ha estat desvetllat com el punt de partida de la producció artística immediatament posterior, tant a Barcelona com a tota la diòcesis. Miquel Luch apareix documentat per primera vegada el 1483, treballant en les cadires del cor de la catedral de Barcelona, iniciades per Macià Bonafé el 1456, malgrat que el catàleg conegut fins ara de lartista iniciava lactivitat de Luch en la construcció del pinacles que coronen les cadires altes del cor de la catedral. Parallelament, Miquel Luch contractava el retaule destinat a lesglésia parroquial de sant Pere de Premià de Dalt, de 1487; el retaule per al convent de sant Agustí encarregat per la confraria dels paraires de 1489; el retaule dedicat a Tots els Sants de 1489. A totes aquestes obres documentades cal afegir latribució del relleu de la Pietat del canonge Vila, actualment al museu de la catedral. De totes les obres realitzades pel mestre alemany, els pinacles per al cor alt de la catedral de Barcelona mereixen una especial atenció per iniciar-se en ells una producció artística fortament marcada per la tradició germànica i introduïda a les terres catalanes pel mestre alemany: Miquel Luch.
Juntament amb Miquel Luch apareix també documentat Joan Frederic també imaginaire alemany que la historiografia tradicionalment a confós amb Joan Casel, escultor actiu a València que es va desplaçar a Barcelona el 1498 i que desprès duna breu estada per intervenir en lesglésia del convent de la Mercè, torna a València el 1499.
A partir de la presència a Barcelona del mestre Miquel Luch es consolida la utilització de pinacles com a complement decoratiu a les estructures arquitectòniques de retaules destinats principalment a petites parròquies, convents i confraries. La producció daquestes estructures de tradició germànica, significativament diferents de la tradició flamenca, són realitzades principalment per entalladors locals que a lhora sencarregaven també de la talla dun altre gran element que juntament amb les cadires de cor i els grans retaules daltar tenien la funció de moblar els temples gòtics: els orgues.
" SUMMARY:
Carving masters in Barcelona during the second half of the fifteenth century and the first quarter of the sixteenth century: from the German tradition to the local production.
During the second half of the fifteenth century, the presence of foreign artists in Catalonia and specially in Barcelona, is particularly clear thanks to references made in documents. Most of the master sculptors come from the Netherlands and Germany; but of all the names we know, the one that most stands out is Miquel Luch (Lochner), always related to his partner, Joan Frederic, often mistaken with Joan Casel, a German origin sculptor mentioned in Barcelona and Valencia documents.
The Llibre de lObra of the Barcelona Cathedral is kept in the Arxiu Capitular which has been the main source of reference for this work. This document ascertains the works made by the Claperós family at the cloister, at the Chapter Hall and at the West Door.
The Llibre de lObra also lets us analyse the activity of the German imaginary master Miquel Luch (Lochner), originally known by the historiography but finally considered as the beginning of the latter carving masters production. Apart from his work on the lower seating and the pinnacles of the choir in Barcelona Cathedral starting in November 1483, in 1487 Miquel Luch was also contracted to do the great altarpiece for the parish church of Sant Pere in Premià de Dalt, which was lost in 1936. Before 1489 he carved the Altarpiece of All Saints, now in the Museu Diocesà de Barcelona. In 1489 he was contracted to do another altarpiece for the chapel that the confraternity of wool merchants had in the convent of Sant Agustí, which he left unfinished on account of his death in 1490. Also attributed to him is the tympanum of the Pietà over the doorway of the Pietà of Barcelona Cathedral.
After the arrival of master Miquel Luch in Barcelona, the use of pinnacles as an ornamental complement at the architectural structure of the altarpiece is consolidated. The production of these architectural structures of the German tradition in Catalonia is very different and much more important than the Flemish tradition, and they are made by local carvers who also produced the biggest musical gothic instrument: the organ. "
