Paper de lAmino-Oxidasa Sensible a Semicarbazida, SSAO/VAP-1, del teixit adipós en la diabetis "mellitus"
- Autores: Anna Abella Martí
- Directores de la Tesis: Luc Marti (dir. tes.), Antonio Zorzano Olarte (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2004
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Mercedes Unzeta López (presid.), José Julio Chillarón Chaves (secret.), Ramón Gomis (voc.), Christian Carpéné (voc.), Sirpa Jalkanen (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
LSSAO/VAP-1 és una proteïna amb una dualitat de funció; duna banda, presenta activitat enzimàtica amino-oxidasa i, de laltra, presenta propietats dadhesió que la impliquen en lextravasació de limfòcits en processos inflamatoris. Aquesta proteïna es troba altament expressada en el teixit adipós.
En els darrers anys, sha passat de considerar el teixit adipós com un òrgan demmagatzematge energètic a considerar-lo un teixit de vital importància per al control del metabolisme glucídic de lorganisme implicat en la patologia diabètica. El transport de glucosa al teixit adipós i al múscul esquelètic és un pas limitant en lús de glucosa i la resistència a la insulina es manifesta en una disminució de la capacitat de la insulina per estimular el transport de glucosa en aquests teixits. Amb la intenció davaluar el possible paper fisiològic de labundància dSSAO al teixit adipós, treballs previs daquest grup de recerca havien demostrat que substrats de lSSAO en combinació amb vanadat podien estimular el transport de glucosa per via de lestimulació de la translocació dels transportadors de glucosa GLUT4 a la membrana de la cèllula en adipòcits aïllats de rata. Així, el primer objectiu va ser:
1. Estudiar el mecanisme molecular dacció de la combinació de benzilamina i vanadat a les cèllules adiposes i determinar la molècula activa generada responsable dels efectes observats.
Un cop demostrat lefecte insulinomimètic de la combinació de benzilamina i vanadat sobre cèllules adiposes, calia passar a estudis in vivo en models animals; així els següents objectius van ser:
2. Estudiar lefecte de ladministració aguda o crònica de la combinació de benzilamina i vanadat sobre animals no diabètics i en models de diabetis de tipus 1 i tipus 2.
3. Estudiar lefecte del tractament crònic amb benzilamina i vanadat sobre el metabolisme del teixit adipós i del múscul esquelètic, així com sobre lactivitat dels illots pancreàtics.
Atesa la importància del teixit adipós en la patologia diabètica, lelevada activitat SSAO present en aquest teixit i el fet que lactivitat SSAO present en el plasma està augmentada en la diabetis mellitus, un altre objectiu va ser:
4. Analitzar la participació del teixit adipós en lalliberament de la forma soluble de lSSAO/VAP-1.
Els resultats obtinguts en la tesi han estat publicats en tres articles originals més un article de revisió, a més hi ha un article pendent dacceptació. Les conclusions derivades són les següents.
1. Els substrats de lSSAO en combinació amb vanadat estimulen el transport de glucosa als adipòcits en condicions en les quals es produeix peroxovanadat, sinhibeix lactivitat proteïna tirosina-fosfatasa i sactiva lIRS-1, lIRS-3, la PI3K i la PKB.
2. Ladministració aguda de benzilamina i vanadat augmenta la tolerància a la glucosa de rates no diabètiques i en rates diabètiques de tipus 1 i 2; així mateix, estimula el transport de glucosa al múscul.
3. Ladministració crònica de benzilamina i vanadat normalitza la glucèmia en rates diabètiques.
4. En rates diabètiques per estreptozotocina, ladministració crònica de benzilamina i vanadat augmenta el transport de glucosa basal i lestimulat per insulina i la quantitat total de GLUT4, als adipòcits. En rates Goto-Kakizaki, augmenta el transport de glucosa i la quantitat de GLUT4 present a la membrana plasmàtica als adipòcits no estimulats i el transport estimulat per insulina al múscul.
5. En rates Goto-Kakizaki, la combinació de benzilamina i vanadat estimula la secreció dinsulina en illots pancreàtics.
6. La generació local de peroxovanadat basada en lactivitat SSAO pot representar una nova estratègia terapèutica per al tractament de la diabetis mellitus.
7. Les cèllules adiposes alliberen SSAO soluble al medi de cultiu, en un procés dependent de metalloproteases de matriu i regulat per factors implicats en la resistència a la insulina.
