Resumen de Vacunació terapèutica amb cèl.lules tumorals completes i cèl.lules dendrítiques en el melanoma maligne
Una de les estratègies terapèutiques pel tractament del càncer, consisteix en lestimulació del sistema immunitari del pacient, de manera més o menys específica, amb lobjectiu de que es produeixi el reconeixement i destrucció de les cèllules tumorals. Aquesta intervenció del sistema immunitari és el que es coneix com a immunoteràpia. La immunoteràpia pot ser activa, quan sutilitzen molècules específiques del tumor com a antígens dianes contra les quals es vol dirigir la resposta immunitària; o bé passiva, quan no sutilitzen antígens dianes específics i lestimulació del sistema saconsegueix per mitjà de citocines o altres activadors policlonals.
Per a la immunoteràpia activa es poden utilitzar diverses fonts que continguin els antígens tumorals, així es pot partir de lisats de trossos de tumors, lisats o cèllules senceres inactivades de línies tumorals establertes o bé seqüències peptídiques dantígens immunodominants.
Per tal dabordar aquesta estratègia terapèutica en pacients afectats de melanoma maligne, vam derivar en el laboratori línies tumorals estables. Aquest tipus de tumor, quan metastatitza, cosa que es produeix amb una elevada facilitat, no té tractaments estàndard delecció, i sovint les estratègies que es poden aplicar són molt tòxiques i poc efectives. Un cop caracteritzades les línies i descartat sobre tot la presència de contaminats bacterians i vírics, i en funció duna sèrie de paràmetres fenotípics, es van seleccionar 10 línies tumorals per a composar una vacuna de cèllules senceres allogèniques. Les cèllules abans de ser inoculades en els pacients reben un tractament dinactivació per irradiació per motius de seguretat. Es van seleccionar un grup de pacients amb malaltia metastàsica per rebre les vacunes; situacions aprovades pel Comitè dÈtica de lHospital Clínic de Barcelona. De 38 pacients estudiats sha pogut observar una tendència a laugment de la supervivència, així com tres respostes complertes amb desaparició total de la malaltia i un 26 % de respostes globals. Dels paràmetres immunitaris avaluats hi ha un augment significatiu dels nivells de IL-10 en aquells pacients amb un control de la malaltia, i uns augments dels nivell de IFN-gamma i TNF-alfa.
Una segona fase va ser la introducció de cèllules dendrítiques autòlogues dels pacients com adjuvants naturals de la vacunació. Aquestes cèllules són les cèllules presentadores dantigen més potents descrites fins al moment, i controlen la immunitat. Malgrat que la seva proporció circulant és molt baixa, es poden obtenir a partir de monòcits i una barreja de citocines (IL-4 i GM-CSF). Aquestes cèllules dendrítiques obtingudes de monòcits tenen les característiques fenotípiques i funcionals de les cèllules dendrítiques i shan utilitzat com a vacunes en càncer. Degut a la seva recent aplicació en humans, hi ha molts aspectes a ser optimitzats per tal de millorar lefectivitat de la resposta antitumoral. En la tesi es descriu lexperiència de vacunar 11 pacients de melanoma amb malaltia metastàsica, que no ha respost a cap altre tractament, amb cèllules dendrítiques autòlogues carregades amb un lisat de les línies tumorals que composen la vacuna prèviament descrita. Dels resultats obtinguts i analitzats es pot concloure que hi ha una activació del sistema immunitari dels pacients que té com a resultat alguna regressió clínica de la malaltia en alguns pacients. El factor que és més important és que no hem observat cap efecte tòxic secundari associat a les vacunes. Per tant degut a lactivació del sistema immunitari, a les respostes clíniques observades i a la manca total de toxicitat, la immunoteràpia amb cèllules tumorals allogèniques i amb cèllules dendrítiques és un procés segur i que es pot aplicar en estadis més inicials de la malaltia.
