Resumen de Aproximació pragmàtica als inicis de la comunicació i del llenguatge: lexpressió dintencions comunicatives en lactivitat conjunta mare-fill, Una
A la tesi selabora un marc teòric interdisciplinar per fonamentar lestudi dels inicis del desenvolupament comunicatiu i lingüístic dels infants i es presenten els resultats duna investigació sobre diferents aspectes del desenvolupament pragmàtic i del desenvolupament lexical en el primer any i mig de vida.
Al primer capítol saborden els temes de la intencionalitat comunicativa i del significat. Sintegren aportacions de disciplines diverses i es proposa una definició operacional d"acte comunicatiu". Al segon capítol es presenten les perspectives funcionals de ladquisició del llenguatge i es revisen els treballs sobre els mecanismes preadaptats per a la interacció social, la intersubjectivitat i lajuda adulta. Al tercer capítol es delimita làmbit del desenvolupament pragmàtic i subica la investigació dins del conjunt de fenòmens pragmàtics. També es realitza un apunt sobre levolució vocàlica i gestual en les etapes prelingüística i de les primeres paraules, es revisen els estudis sobre el desenvolupament de les habilitats implicades en la gestió de latenció conjunta i els treballs sobre lexpressió dintencions comunicatives en les esmentades etapes. En aquest capítol sacaba configurant, partint de les aportacions de diversos autors, una aproximació pragmàtica a ladquisició del lèxic inicial.
En el quart capítol es presenten els objectius i hipòtesis de la recerca, així com els diferents aspectes metodològics. Els objectius generals de lestudi són: 1) mostrar que la intencionalitat comunicativa i el significat són processos graduals i observables en el marc de la interacció nadó-adult; 2) estudiar levolució de lexpressió dintencions comunicatives al llarg de les etapes prelingüística i de les primeres paraules; 3) estudiar levolució de les intencions comunicatives maternes i 4) abordar els processos daprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de ladquisició del llenguatge. Sha dut a terme un estudi longitudinal/obervacional de tres parelles mare-fill/a en context familiar, durant els àpats. Els registres audiovisuals han estat transcrits en format CHAT (CHILDES-"Child Language Data Exchange System"; MacWhinney, 2000; MacWhinney i Snow, 1985, 1990). Per a la codificació de les intencions comunicatives sha traduït i adaptat el sistema de categories elaborat per Ninio i Wheeler (1984, 1988).
Als capítols 5, 6, 7 i 8 es presenten els resultats relacionats amb cadascun dels objectius de lestudi. En relació amb el primer objectiu, el capítol 5 mostra, a través dexemples, com als actes comunicatius dels infants poden correspondre diferents nivells dintencionalitat i de significat dacord amb un conjunt dindicadors observacionals.
Pel que fa a lexpressió dintencions comunicatives infantils (cap, lestudi ratifica les tendències generals assenyalades en treballs previs (Ninio, 1983a, 1984, 1993b; Ninio i Goren, 1993; Snow, Pan, Imbens-Bailey i Herman, 1996). No obstant, laportació fonamental de lestudi és identificar diferències individuals, tant quantitatives com qualitatives, en el perfil comunicatiu dels infants.
Els capítols 7 i 8 recullen respectivament els resultats relacionats amb levolució de les intencions comunicatives expressades per la mare i amb els processos daprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de ladquisició del llenguatge. Per aquests dos objectius, les dades analitzades corresponen a una sola parella mare-filla. Pel que fa a lexpressió dintencions comunicatives maternes, els resultats mostren tant constants com canvis al llarg del període estudiat. Entre les constants, cal destacar la presència, des del primer mes de vida, de certes modalitats dintercanvi comunicatiu que formen part del nucli identificat per Snow "et als." (1996) als 14, 20 i 32 mesos. Els canvis sinterpreten com un reflex dajustaments pragmàtics subtils per part de la mare a la creixent competència comunicativa i lingüística de la nena.
Finalment, el capítol 8 presenta alguns resultats a favor de la hipòtesi segons la qual linfant aprèn a usar les paraules seguint les regles forma-funció que els adults utilitzen en la interacció amb ell.
